03 de octubre de 2017
03.10.2017

Puigdemont apel·la a la intercessió de la Unió Europea

?El dia que Brussel·les reitera que el conflicte català és «un afer intern» d'Espanya, el president demana la «mediació internacional», que fonts europarlamentàries veuen difícil si es manté oberta la porta de la DUI

03.10.2017 | 06:30

Europa, l'independentisme pretén que el procés català es dirimeixi amb la mediació d'Europa. És el missatge que va llançar ahir, 2-O, l'endemà del referèndum dels 2,2 milions de vots marcat per devastadores càrregues policials contra la població, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. «Segons la Constitució espanyola, la votació d'ahir [diumenge per al lector] a Catalunya no va ser legal», manifestava la Comissió Europea (CE) en un comunicat oficial. La qüestió catalana, reiteraven des de Brussel·les, «és un afer intern» que s'ha de resoldre «en línia» amb l'ordenament jurídic espanyol. Cap canvi, doncs, en la posició oficial que mantenen els Vint-i-vuit sobre la delicada –i efervescent– situació política –i social– a l'Estat. I nova crida a les parts que passin «de la confrontació al diàleg».


Debat sobre l'Estat de Dret

«Cap membre significatiu de cap institució rellevant europea anirà més enllà del que ha expressat la CE», explicaven ahir fonts europarlamentàries consultades per aquest diari. «L'amenaça d'una declaració unilateral d'independència (DUI)» complica més qualsevol moviment en el si de la CE, assenyalen les mateixes fonts. Això no obstant, l'Europarlament celebrarà, demà, un debat sota el títol Estat de Dret, Constitució i Drets Fonamentals a Espanya, promogut d'inici pels populars, els socialdemòcrates i liberals, que han obtingut el suport dels Verds i l'Esquerra Unitària en afegir «Drets Fonamentals».

I hi ha diputats del Grup de Conservadors i Reformistes –ideològicament situats més a la dreta dels populars– que pressionen per aconseguir una condemna a la gestió del Govern de Mariano Rajoy del conflicte. Els diputats flamencs abanderen aquesta iniciativa, que de moment queda circumscrita als passadissos de l'Eurocambra. D'altra banda, apunten les fonts consultades, «algun diputats dels Verds, no estrictament els independentistes, i del Grup Confederal de l'Esquerra Unitària [que abraça partits com el Sinn Féin irlandès]»podrien acabar efectuant «alguna crida a favor d'una mediació europea en el conflicte català».

En aquest context, els eurodiputats Esteban González Pons (PP), Iratxe García (PSOE) i Javier Nart (Cs) coincidien ahir que la crisi política a Catalunya és un assumpte purament intern i que, per tant, la UE no ha d'erigir-se com a mediadora de res, informava l'agència Efe.

L'ombra d'una DUI

La violència de les càrregues policials de diumenge, això no obstant, ha proveït d'arguments el Govern català per demanar la intervenció de la comunitat internacional. Diumenge, fins i tot, van fer plantejar algun moviment en el si del bloc constitucionalista: les imatges de policies i guàrdies civils carregant contra ciutadans van causar un fort impacte en cercles socialistes, que es van plantejar prendre alguna iniciativa en la línia de «provar de forçar» un diàleg entre dos governs, el català i l'espanyol, més distanciats cada dia que passa. Però la compareixença vespertina del president Puigdemont, amb el recompte de vots encara pendent, en la qual va posar la DUI sobre la taula va «desactivar-ho tot», expliquen fonts properes als socialistes.

Ahir, després de la reunió extraordinària del Govern, Puigdemont deixava en mans del Parlament i dels grups sobiranistes fixar els propers passos per arribar a una hipotètica DUI, ja la Generalitat es manté ferma en la idea que el referèndum de diumenge és «vàlid i vinculant». En aquesta línia, Junts pel Sí (JxSí) anunciava que en el ple de demà proposarà, conjuntament amb la CUP, la celebració d'un ple específic que podria programar-se a finals d'aquesta setmana o a principis de la següent per debatre els efectes de la votació de l'1-O.


Missatges de Madrid

Diputats catalans al Congrés, de la seva banda, adverteixen de la deriva que pot acabar adoptant el «procés» després que hagi superat un dels moments més àlgids. Al PP, afirmen fonts parlamentàries, «no li tremolaria la mà a l'hora de convertir Catalunya en una mena d'Ulster». I la Moncloa sembla poc disposada a facilitar una mediació internacional, apunten les mateixes fonts.

En aquest context, l'Executiu de Rajoy explora diverses vies per desactivar una eventual declaració d'independència per part del Parlament: el temut article 155 n'és una; de fet, des de Ciutadans, l'aliat del PP al Congrés, ja reclamen al Govern que en promogui l'aplicació sense embuts. L'objectiu del partit d'Albert Rivera passaria per forçar una convocatòria electoral a Catalunya a partir de l'aplicació de l'esmentat article. Rivera apuntava cap aquí després de reunir-se amb Rajoy. En canvi, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que també es va trobar amb el president del Govern, es manifestava en un sentit ben diferent.

En un comunicat emès amb posterioritat a la trobada, el secretari general socialista emplaçava Mariano Rajoy a establir un diàleg «més necessari que mai» amb la Generalitat. I demanava que els contactes s'obrin a altres formacions, com és el cas d'Units Podem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema