Superat el referèndum d'independència el procés català se situa en un escenari incert. El president català, Carles Puigdemont, parteix de la base que el resultat del referèndum és vinculant i que, per tant, obre la porta a una declaració unilateral d'independència per part del Parlament, tal com recull l'articulat de la Llei del Referèndum. A la Moncloa s'ha posat mans a l'obra i exploren diverses opcions per desactivar una possible proclamació de la República catalana. L'aplicació de l'article 155 de la Constitució també està a sobre de la taula.

independència unilateral

Junts pel Sí anunciava ahir que dimecres proposarà, conjuntament amb la CUP, un ple específic que podria celebrar-se a final d'aquesta setmana o principis de la següent per debatre els efectes del «referèndum vinculant». El ple es convocarà formalment per «debatre» les conseqüències que es deriven del referèndum de l'1-O i, entre elles, figurarà, de ben segur, la possibilitat d'aprovar una declaració unilateral d'independència, prevista en les dues lleis de «desconnexió» aprovades pel Parlament i suspeses pel Tribunal Constitucional, i que inicialment donaven un termini de 48 hores. A la Llei del Referèndum, en concret, s'estipula que «el Parlament dins dels dos dies següents a la proclamació dels resultats celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l'inici del procés constituent». La proclamació dels resultats del referèndum, no obstant això, encara no ha tingut lloc, i Corominas argumentava a que no pot dir quan l'Administració electoral la farà.

El 155, un article mai activat

L'opció de la DUI ha portat a primera línia el debat sobre l'article 155 de la Constitució, que no s'ha aplicat mai en 39 anys. Com que no se n'ha desenvolupat el contingut, diversos juristes entenen que el Govern té marge de modular les mesures que consideri oportunes per obligar una comunitat al compliment forçós de les seves obligacions i per a la protecció de l'interès general. El controvertit article queda recollit en el Títol VIII de la Constitució, i es podria aplicar en el cas que una comunitat «no complís les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actués de manera que atempti greument a l'interès general d'Espanya». En aquest cas, «previ requeriment» del Govern al president d'aquesta comunitat «i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat podrà adoptar les mesures necessàries per obligar» l'autonomia «al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general».

Té l'article 155 un segon apartat que estipula que, «per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes».

Per tant, per activar l'article, el primer pas seria que el president del Govern, Mariano Rajoy, enviés un requeriment a Carles Puigdemont, instant-lo al cessament dels comportaments o actuacions que posin en perill l'interès general o l'ordre constitucional. Si el requeriment no és satisfet, faria falta l'aprovació per majoria absoluta en el Senat -en mans del PP- de les mesures necessàries per obligar a la comunitat al compliment forçós d'aquestes obligacions. El procediment d'aplicació en fase parlamentària està regulat en l'article 189 del Reglament del Senat, que al punt 1 assenyala que el cap de l'Executiu haurà de presentar davant el president de la Cambra alta, Pío García Escudero, un escrit amb el contingut i l'abast de les mesures proposades.