Els carpins daurats i els tritons alpins són dues espècies invasores. Viuen en terraris i peixeres de particulars, però també s’estan propagant en basses de parcs naturals, fruit d’alliberaments de particulars. Aquest fet impacta directament en l’hàbitat de les espècies autòctones i es perd biodiversitat. Ho han constatat tècnics de l’ens i investigadors de la Societat Catalana d’Herpetologia, que estan fent un seguiment dels amfibis en aquests ambients lacustres. Alerten que aquests alliberaments domèstics d’espècies exòtiques tiren per terra anys de feina ambiental i recursos públics que es podrien destinar a la gestió i millora dels espais. Uns esforços econòmics que han crescut els últims anys.

La pèrdua de diversitat d’espècies és un dels problemes principals d’aquests alliberaments d’animals exòtics en plena natura. Una problemàtica que els investigadors de la Societat Catalana d’Herpetologia han constatat sobre el terreny. «En aquesta bassa, per exemple, hi hauria d’haver sis espècies d’amfibis. Però què passa? Que només n’hi ha una, el gripau comú, que és capaç d’aguantar la pressió depredadora» d’exemplars com el cranc americà o els carpins, coneguts popularment com a peixos de colors, explica a l’ACN Eudald Pujol, biòleg de la Societat Catalana d’Herpetologia.

Una situació que es repeteix a tot arreu on hi ha hagut alliberaments il·legals d’invasores (peixos, crancs i amfibis) i que, segons els investigadors han pogut constatar, és més general del que creien. «Ens ha sorprès la important presència que tenen a dins de parcs; imaginem-nos què deu passar a fora, on no hi ha un ens gestor definit que hi pugui actuar», remarca.

Aquest fet, per exemple, és constatable al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on el coipú s’ha afegit a una llarga llista d’invasors, en la qual figuren el cranc americà, el visó o la tortuga de Florida.

Les espècies invasores no només són competència directa amb exemplars autòctons, que lluiten pel mateix aliment, sinó que també depreden les seves larves i poden transmetre malalties mortals, com ara fongs o virus que poden erradicar espècies. Ha passat a indrets com Bèlgica, on «gairebé han desaparegut les salamandres a causa d’aquest fenomen», alerta Daniel Pons, tècnic de conservació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.