Malgrat els esforços del Govern per situar l'artesania local i popular en el punt de mira dels turistes, aquests no els coneixen. 'Jo he comprat unes castanyoles, que és típic d'aquí', explica satisfet un turista italià a Lloret de Mar (Selva). Samarretes, tovalloles o barrets amb les banderes espanyoles s'amunteguen a les botigues de records de la costa. El Barça és segurament l'únic producte autòcton que reconeixen els visitants. A muntanya, en canvi, els records basats en la gastronomia i l'artesania local s'imposen.
'Lamentablement els productes catalans no són comercials, ni per als fabricants ni per als botiguers', afirma un comerciant de la zona de la Rambla de Barcelona, Martí Cañadell. Els turistes compren records típics d'Espanya i d'altres països pensant que són catalans. 'Creuen que els barrets mexicans són típics d'aquí', diu sorpresa la Janet, que treballa a la botiga de records Babios de Lloret de Mar. 'Els visitants volen comprar productes del país que visiten i, per a ells, aquest país és Espanya. Els venedors no hem de fer pedagogia ni explicar als clients que estan a Catalunya', assenteix el representant de les botigues de 'souvenirs' de les Rambles de Barcelona, Arjan Nathurmal.
Aquestes són algunes de les reflexions dels venedors sobre el tipus de 'souvenirs' que triomfen entre els turistes que visiten les zones de costa catalanes. Els productes d'inspiració catalana no tenen cabuda habitualment a les botigues de les zones més turístiques, on els articles eminentment tenen relació amb símbols espanyols.
El Pirineu és un exemple totalment diferent. Allà, els records que s'enduen els visitants es basen en l'artesania local, la gastronomia (embotits o formatges) i, a llocs específics com Sort, un dècim de loteria o una bruixa de la Sort són valuosos records. Són dues cares del turisme a Catalunya i de la imatge que els visitants s'enduen de tornada al seu país.
Lloret, el rei del barret
Lloret de Mar és el municipi de la Costa Brava que més turisme rep, habitualment format per grups de joves que busquen diversió sense entrar a conèixer la realitat del país que visiten. Per això, és el lloc perfecte perquè els comerços presentin els més estrafolaris records. Des de barrets mexicans, collarets de hawaiana, tatuatges, botigues per fer-se trenetes africanes o castanyoles es poden trobar passejant pel centre de Lloret.
La Janet, de la botiga Babios, explica que als turistes també els crida molt l'atenció tot allò que dugui el nom de 'Barcelona'. 'Molts hi ha estat i, com ho coneixen, compren coses', explica. Ara bé, la botiga té a primera línia de carrer tota mena de figures de sevillanes, toros amb la bandera espanyola o castanyoles. En Marco és de Palerm, Sicília, i li ha comprat unes castanyoles a la seva germana perquè, segons afirma cofoï, 'són típiques d'aquí'.
Més d'un dilema presenta un altre turista, en Maurice de Bussehère, un holandès de 20 anys que passeja per Lloret amb un barret blanc. 'Aquí està de moda i tothom en porta de barret', explica. Quan li preguntem si sap que els barrets mexicans no són d'aquí reconeix saber-ho però diu que si duen unes boletes penjant ja són els típics barrets espanyols.
Ofensiva contra el barret mexicà a Barcelona
Fa tres anys els botiguers de les Rambles van acceptar la petició de l'Ajuntament de Barcelona de no vendre barrets mexicans. 'De les quaranta botigues que venien els polèmics barrets només tres o quatre ho segueixen fent ara i ja no els exposen a fora', explica el representant de les botigues de 'souvenirs' de les Rambles, Arjan Nathurmal. No obstant això, són molts els articles d'inspiració espanyola els que els botigues ofereixen a primera línia de les Rambles.
'Lamentablement els productes catalans no són comercials, ni per als fabricants ni per als botiguers', explica un comerciant de la zona de la Rambla, Martí Cañadell. Aquest lamenta que no se'n fa prou propaganda i, per això, la gent vol el brau i la ballarina de flamenc'. 'Gaudí i la Sagrada Família sí que venen però ni l'espardenya catalana ni la barretina són comercials', assegura el comerciant.
Per la seva banda, Nathurmal s'obre d'espatlles i explica que ells només 's'adapten a la demanda del client'. 'Si ens demanen un producte farem el necessari per tenir-lo', assegura. Segons ha explicat, el producte que més es ven és el brau, encara que Barcelona 'sigui antitaurina'. A més, explica que els turistes no coneixen el ruc català i, per tant, no és un producte que es vengui.
Esforç del Govern per 'catalanitzar els souvenirs'
Des del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat s'aposta per impulsar les alternatives que pot oferir l'artesania local, amb productes de qualitat i vinculats a la simbologia del territori, com a records que els turistes s'enduguin a casa.
El mateix conseller Josep Huguet ha advocat diverses vegades per produir productes turístics a partir de la cultura popular i el patrimoni de Catalunya. Per això, el departament està elaborant un catàleg que recull l'artesania de tot el territori que ha de servir de base per oferir als turistes productes diferents als típics 'souvenirs' com els barrets mexicans.
Aquest exemple l'ha seguit l'Ajuntament de Lloret de Mar. Conegut pel seu turisme massiu de joves que hi busquen festa, ha posat a la venta al Museu del Mar els primers 'souvenirs' propis del municipi, fets de manera artesanal i inspirats en icones de la vila. Es venen, per exemple, punts de llibre, mocadors de seda, ventalls, clauers, i penjolls de disseny contemporani que recorden indrets representatius de la vila com la dona marinera, les restes arqueològiques dels pobles ibèrics, els Jardins de Santa Clotilde o l'ermita de Santa Cristina. De moment n'han venut una vintena en la primera setmana.
Loteria, artesania i menjar, al Pirineu
Difícilment a cap botiga de records del Pirineu els turistes trobaran un barret mexicà, un toro, unes castanyoles o una figura de ballarina de sevillanes. Al Pallars Sobirà el record típic que pràcticament tots s'emporten és loteria de La Bruixa de la Sort, a Sort. Aquesta administració és la botiga que més despatxa de la zona. 'Al tradicional dècim de loteria molts hi afegeixen una figura de bruixa o una escombra', explica en Xavier Gabriel, responsable de l'administració de Sort.
A les comarques del Pirineu hi ha moltes petites indústries agroalimentàries i els productes que elaboren s'han convertit en un article de record per a molts. Els formatges i els embotits són els 'productes estrella' segons Josep Font, responsable de la formatgeria El Tros de Sort. De tots els formatge destaca el del tupí i d'embotits el tradicional xolís i la secallona. Molts s'emporten també una ampolla de ratafia del Pallars i galetes de nous, explica Font.
Una altra opció per a comprar records és visitar la botiga de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Es tracta d'una botiga especialitzada en artesania que ha recuperat articles característics del Pirineu que havien quedat en desús com una 'besulla' (utensili per beure aigua a les fonts), els paners, vaixelles de fang o salers de fusta. Els salers són els articles que més es venen, segons explica la Pepita, responsable de la botiga.
