L´any passat va començar a realitzar-se, al sociosanitari Bernat Jaume de Figueres, el programa "Apadrinar un avi", que promou Càritas de Girona. Aquesta iniciativa consisteix a relacionar joves estudiants i persones grans que viuen en centres residencials amb l´objectiu de fomentar la relació entre les dues generacions.

Actualment, hi ha deu voluntaris que cada divendres a la tarda acompanyen gent gran d´aquest servei de la Fundació Salut Empordà (FSE) i la previsió és que la xifra s´incrementi per la bona acollida que té amb uns i altres.

Per a la doctora Esther Celda, actualment cap del servei del centre sociosanitari, aquest programa no era cap novetat. Fa més de vint anys que col·labora amb Càritas com a formadora del voluntariat a Girona i va participar en la seva posada en marxa. "Sempre he pensat que massa sovint resolem les atencions més bàsiques de les persones grans (salut, aliments, oci), però ens oblidem que hi ha gent que pateix la soledat. Potser tenen família però, per la circumstància que sigui, no els poden atendre. I aleshores els falta una cosa tan personal com rebre una visita i poder parlar de tu a tu en confiança. D´aquí va néixer aquesta iniciativa que s´ha estès per tota la demarcació de Girona", assenyala.

Actualment, hi ha deu joves figuerencs que participen com a voluntaris d´aquest programa al centre Bernat Jaume. "Es tracta de joves que estudien quart d´ESO i que durant tot el curs escolar es comprometen a dedicar una hora a la setmana a aquesta tasca. Es realitza els divendres, a partir de dos quarts de quatre, aprofitant que aquella tarda no tenen classe. Prèviament han rebut formació sobre com tractar les persones grans, la seva problemàtica i fins i tot se´l prepara per si algun d´aquells avis es mor durant el període que hi mantenen relació. També hi ha d´haver el preceptiu consentiment dels pares", explica la doctora que està especialitzada en gerontologia.

Paral·lelament a la preparació dels joves, des del Bernat Jaume es va fer una selecció de les persones que, en principi, es considerava que podrien respondre millor al programa i més els afavoriria en el vessant emocional. "A tots els avis se´ls va demanar si hi volien participar. Se´n va fer una selecció de deu, la mateixa xifra de voluntaris, però a l´hora de la veritat el nombre s´ha anat ampliant perquè hi ha gent gran que s´ha interessat en les converses i alguns d´ells ja les fan amb dos o tres avis al mateix temps. També és cert que, si no hi ha connexió entre els joves i la persona gran, es fa un canvi. En aquest sentit es fa un seguiment tant des de la FSE com des de Càritas", assenyala Esther Celda.

L´acompanyament que es porta a terme és molt divers i va des de mantenir una xerrada fins a passejar, jugar o realitzar altres activitats. "Els joves s´han compromès a estar-s´hi una hora, però en realitat l´estona s´allarga molt més. Igualment, alguns d´ells s´enganxen un altre curs per continuar a l´activitat. Aquest xoc intergeneracional és molt interessant. Uns aprenen dels altres i se sorprenen, però molt especialment els joves", explica la cap de servei del Bernat Jaume.

Les relacions entre generacions són un valor afegit

L´àvia li va agafar molta estima al noi que l´anava a veure cada setmana a la residència. Un dia va decidir fer-li un regal i l´encàrrec va ser molt precís: volia comprar-li un cinturó. Quan se li va preguntar el perquè, ho va justificar dient que el pares del jove devien ser una família amb pocs recursos perquè ell sempre es presentava a la trobada amb uns pantalons que li queien. "No deuen tenir diners ni per comprar-li un cinturó", es lamentava, tot ignorant que allò era la moda.

L´anècdota, viscuda per la doctora Esther Celda a Girona, posa en evidència la compenetració que arriba a produir-se entre joves i avis. En aquest sentit, assenyala que "crec moltíssim en les relacions intergeneracionals. En casos així, veiem que s´ha creat una interrelació molt interessant. Aquest és un altre dels aspectes del programa. Ara mateix al Bernat Jaume, per exemple, hi ha una senyora belga que està ensenyant francès als voluntaris. En algun moment, hi ha qui ha portat una peça de roba perquè li facin un sargit i una d´aquelles àvies, que havien estat unes cosidores excepcionals, se senten tremendament reconfortades i útils. O els joves que es veuen incapaços de guanyar a la botifarra o al dòmino als seus apadrinats i pels quals senten una profunda admiració". En conseqüència, al llarg del temps que dura aquesta relació, tothom hi guanya alguna cosa. Hi ha un valor afegit.

Un programa promogut per Càritas de Girona des de fa nou anys

El projecte "Apadrinar un avi" és una iniciativa que desenvolupa el Programa Acompanyament a la Gent Gran de Càritas de Girona des de fa nou anys i que està coordinada amb els centres educatius en què estudien els joves i els centres residencials on es troben ingressades les persones grans apadrinades. Durant aquest curs, ja són 608 els joves voluntaris que apadrinen i acompanyen 536 persones grans en conjunt?.

El projecte compta amb un equip de 10 persones contractades i una vintena de voluntaris de suport. Hi participen 53 centres residencials i 54 centres educatius de fins a 20 poblacions de tota la diòcesi. Les poblacions on es desenvolupa el projecte són Banyoles, Besalú, Cadaqués, Caldes de Malavella, Figueres, Girona, la Bisbal, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Malgrat de Mar, Olot, Palafolls, Palafrugell, Palamós, Pineda de Mar, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma, Sils i Torroella de Montgrí.

En el cas de Figueres, iniciat el curs passat tot i que amb una experiència pilot el 2012, hi participen un total de 28 joves que, a banda del Bernat Jaume, també van a la residència Els Arcs, el centre Les Forques de Vilafant i, des de la setmana passada, a l´Asil Vilallonga.

Els voluntaris són dels instituts Narcís Monturiol, Cendrassos, Escolàpies, Vilafant i del centre Kasameu. Nela Morillo, tècnica responsable del programa a la zona, assenyala que "hem aconseguit un grup molt compromès i implicat. N´estem molt contents de tots ells. En el curs de preparació, hi van participar els voluntaris de l´any anterior i això encara els va motivar més perquè van explicar les seves experiències personals i són molts gratificants".