La felicitat, un estat objecte d'estudi

El concepte de felicitat i les vies per apropar-s'hi s'han convertit en objecte d'interès per part de la psicologia i altres ciències

11.01.2016 | 16:54
Sense moviment no hi ha felicitat.

­Aquest any 2015 que ha passat ha estat especialment cru per esdeveniments que han passat al nostre voltant. Un seguit de situacions viscudes (com el drama dels refugiats sirians, els atemptats a París...) han colpit els catalans. Que aquest article serveixi com un petit i emotiu homenatge a totes aquelles persones que en el seu dia a dia lluiten per trobar la felicitat en la seva vida i que intenten donar un sentit de repòs i comoditat a la seva existència.

Molta gent creu que la felicitat és un estat al qual s´arriba una vegada han aconseguit un determinat objectiu, i que després queda immutable, per sempre. Seria una cosa així com: «només podré ser feliç quan hagi assolit aquella fita, aquell objectiu». En la mateixa línia, altres persones creuen que la felicitat està associada a un assoliment material concret: la casa dels seus somnis, un cotxe espectacular o guanyar el premi gros de Nadal. Aquestes persones tenen raó, però només parcialment. Qualsevol recompensa, emocional o material, després d´un procés més o menys sostingut d´esforç personal, fa que ens sentim, finalment, molt feliços. El problema és que aquest període de felicitat sol ser bastant modest temporalment, d´una durada tan efímera que gairebé sempre durant les setmanes posteriors a l´obtenció de la meta desitjada el nostre índex de felicitat torna al punt de partida, experimentant una forta regressió, i s´estabilitza gràcies a un fenomen psicològic que es coneix com a adaptació emocional.

L´adaptació emocional (o hedonista) consisteix en una ràpida acomodació a tot allò nou, que es dóna en totes les situacions per més desitjades que siguin (tenir la parella que desitjàvem, la feina esperada...), i que passada la primera eufòria ens porta una altra vegada al nostre nivell de felicitat de base. Per exemple, les persones lesionades no són de mitjana menys felices que les persones no lesionades, o bé guanyar el premi gros de la loteria de Nadal produeix una gran felicitat inicial que es dilueix amb el temps.
En aquest context, una vegada dissipada l´alegria, en general sobrevé una sensació de buit que ens empeny a establir nous objectius personals o a comprar nous béns que ens proporcionin aquella eufòria que vinculem a la felicitat. Aquesta és la raó per la qual moltes persones cauen en la compra compulsiva de coses que en realitat no necessiten, com una forma de renovar permanentment l´efímera felicitat inicial que produeix l´adquisició de béns materials.

En aquest sentit, preguntar-nos si som feliços o no, com si la felicitat depengués d´un interruptor d´encesa i apagada, pot ser un gran error, doncs. Especialment, en el sentit de valorar que podem gaudir d´un estat de benestar permanent; això és ingenu i pot ser la causa de molta frustració. La pregunta que hem de fer-nos és: com podem ser més feliços? Com podem augmentar el nostre índex de satisfacció a la vida? I sobretot, per quins mitjans podem experimentar felicitat d´una forma més real, més creïble i, per tant, que passi a ser, més que un estat temporal, una actitud d´encarar la vida?

No es tracta de pretendre proposar una fórmula infal·lible i inequívoca per aconseguir la felicitat. Però d´altra banda el concepte de felicitat i les vies per apropar-s´hi s´han convertit en objecte d´interès per part de la psicologia i altres ciències; de manera que avui dia disposem d´un esborrany preliminar, que conté una sèrie de premisses que semblen funcionar com els pilars de la felicitat, elements necessaris en més o menys mesura per poder tirar endavant una vida plena i carregada de satisfaccions. Som més a prop, doncs, d´entendre la felicitat com una actitud de predisposició per encarar la vida, com un mètode que s´ha d´entrenar i treballar per fer-ho bé (en la recerca de la felicitat), que no d´entendre-la com quelcom intangible que apareix i desapareix com per art de màgia (i sense intervenció de l´esforç).

Plaer. El primer pas, i el més bàsic, és identificar totes aquelles coses que ens proporcionen plaer. Una quota d´hedonisme és un ingredient necessari per a la felicitat. Escriure una llista de totes aquelles coses que ens proporcionen plaer (físic, material o emocional), des de les més insignificants fins a les més sofisticades. Un cop feta la llista, ens adonarem que si observem quantes d´aquestes coses fem realment durant la setmana (com la majoria de les persones), descobrim que per distracció o falta de temps moltes d´aquestes activitats les hem abandonat o no les practiquem amb la freqüència que ens agradaria. I davant d´aquesta constatació, què? Doncs, no més, però sí que és fonamental fer-ho, procurar maximitzar el plaer i d´una forma constant. Com? Sense oblidar aquestes petites recompenses quotidianes de la llista, ja que formen part molt probablement del benestar de les persones. Buscar la manera de proporcionar-se aquests plaers, fer els arranjaments necessaris per treure més profit dels petits plaers que ens ofereix el dia a dia, és un dels camins per viure de forma sostinguda més feliços. L´hedonisme, entès d´aquesta forma, no és dolent per a l´individu; és un punt de partida.

Habilitats. També es pot fer una llista de competències personals; és a dir, anotar totes aquelles coses que considerem que fem bé. En la vida és fonamental (i gens prepotent!) tractar de respondre d´una forma serena i coherent la pregunta: en què sóc bo? Un cop identificades virtuts i habilitats que posseïm, es tracta de passar a exercitar-les més sovint. Incloure la pràctica de les habilitats personals en la nostra rutina setmanal, ens omplirà i satisfarà d´amor i agraïment els amics i les persones del nostre voltant, millorarà el nostre concepte de nosaltres mateixos, ens ajudarà a desenvolupar un sentit d´autoeficàcia i ens farà sentir un membre valuós de la nostra família i comunitat.

Exercici. Sense moviment no hi ha felicitat. El nostre organisme i el nostre cos han estat dissenyats evolutivament per a l´acció. Quan exercitem el cos, les xarxes neuronals que donen forma al nostre cervell s´encenen com un arbre de Nadal. Trenta minuts d´activitat aeròbica al dia funcionen com un potent energitzant, mantenen els nostres músculs flexibles i prevenen un ampli ventall de malalties cardíaques i neurològiques. Fins i tot molts trastorns psicològics, com la depressió i els quadres d´ansietat, troben el camí de millorar-se quan es fa una vida no sedentària.

Aprenentatge. Les persones més felices posseeixen un esperit curiós incansable i mai deixen d´aprendre al llarg de la seva vida. Ja sigui de manera formal, per mitjà d´espais d´ensenyament, o de manera informal, com a autodidacte, la perspectiva d´aprendre coses noves és el millor antídot contra l´avorriment i un passaport segur cap a la realització personal. Per això és important revisar la nostra llista d´interessos i tractar de perfeccionar-la en aquella matèria que ja dominem mentre, en forma complementària, sumem nous coneixements provinents d´altres àrees al nostre desenvolupament personal. Es tracti del que es tracti, l´aprenentatge és un dels millors estímuls i aliments per al cervell. Augmenta la reserva cognitiva i de passada manté allunyats la desídia, l´abúlia, l´avorriment, la falta de curiositat i l´apatia.

Sentit. Per què hem vingut a aquest món? La pregunta no és fàcil de respondre, però si aconseguim almenys delinear un esbós de resposta estarem molt més a prop d´atorgar un sentit a la nostra vida, la qual cosa constitueix la clau suprema per a la felicitat. Es tracta d´un propòsit de caràcter humanitari, alguna cosa que transcendeixi la nostra existència, que no desaparegui una vegada que hàgim mort. Aquest sentit personal que hem de trobar a la nostra existència, obeeix a preguntes que ens hem de fer i respondre, del tipus: quina és la teva missió en la vida? què pots fer perquè el món sigui un lloc millor? com t´agradaria ser recordat quan ja no hi siguis?
Tenir un objectiu de vida transcendental funciona com un far, una llum que ens guia i orienta en els pitjors moments. És una idea essencial que dóna sentit complet al que som i volem ser, no es tracta de creure que tenim una missió superlativa (això ens frustraria), tan sols es tracta de donar una importància al que som i al que hem de fer en vida. Les persones més felices són les que tenen una vida carregada de significat i dediquen bona part dels seus esforços físics i intel·lectuals per fer del petit espai que habiten al món un lloc més reconfortant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema