L'Organització Internacional de les Migracions destaca que les ONGs fan «més del 40%» dels rescats al Mediterrani

El director regional de l'OIM demana a la UE i als estats «valorar» i «facilitar» la tasca d'organitzacions com Pro Activa Open Arms després de les crítiques de Zoido

15.07.2017 | 20:39
Camp de refugiats a prop de la ciutat d´Idomeni, al nord de Grècia, el març del 2016

«El que fan les ONG al Mediterrani és salvar vides humanes i no afavorir el tràfic de persones», ha dit el director regional de l´Organització Internacional de les Migracions (OIM), Eugenio Ambrosi, en declaracions a l´ACN.

Després que fa una setmana els ministres d´Interior europeus donessin suport a l´elaboració d´un codi de conducta per a les ONG que operen al Mediterrani, Ambrosi ha afirmat que l´acció d´aquestes organitzacions ha de ser «valorada i no obstaculitzada» i ha recordat que les ONG han rescatat «més del 40% de les persones que han estat salvades al Mediterrani».

Ambrosi també ha instat la UE a deixar que les ONG tinguin «la possibilitat d´aportar les seves pròpies indicacions i comentaris» en la creació d´aquest codi de conducta.

Ambrosi ha recalcat que qualsevol mesura que prengui la UE ha de «facilitar i afavorir el treball de rescat» que fan les ONG «i no fer-lo més difícil». «És important millorar la coordinació entre totes les operacions de rescat en el mar. Qualsevol iniciativa en aquesta direcció és benvinguda», ha apuntat.

Ambrosi, a més, desmenteix aquells que culpen les ONG, com per exemple el ministre de l´Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, d´afavorir l´arribada d'immigrants a les costes europees. «L´arribada de immigrants no es produeix a causa de les ONG que salven vides al mar, sinó a causa dels traficants i altres problemes que empenyen les persones a venir a Europa», afirma el director regional de l´OIM.

Un fenomen estructural


Segons Ambrosi, actualment «la situació al Mediterrani és més o menys la mateixa» que en els últims anys. «Pel que fa a la ruta i al número de persones que migren, ens enfrontem a la mateixa situació que fa tres anys. Això demostra que és un fenomen estructural i no lligat a contingències o emergències momentànies», apunta.

Tanmateix, allò que Ambrosi reconeix que ha canviat és la composició dels fluxos migratoris. «Hi ha nacionalitats que ara són molt menys presents, com per exemple els eritreus. Però n´hi ha d´altres que estan molt més presents, com els ciutadans de Bangla Desh o de l´Àfrica subsahariana occidental», remarca.

«La càrrega de fer front a aquesta situació», però, recau «sobre tres o quatre països», diu Ambrosi. «Grècia i Itàlia no tenen alternativa. Han de seguir ajudant i socorrent els immigrants i refugiats que arriben a territori europeu», remarca. Davant la manca de voluntat per «compartir la responsabilitat i la solidaritat» entre tots els estats de la UE, als països d´arribada només els queda «negociar amb l´esperança que es pugui arribar a un acord satisfactori per a tots», assegura.

Malgrat que considera que «les institucions europees han intentat posar en marxa una política apropiada i mesures que han estat la resposta que es necessitava davant cada situació», el director regional de l´OIM lamenta que «no tots els països membres hagin seguit les indicacions de la UE». «La resposta ha sigut fragmentada entre diversos països, amb blocs que tenen idees completament oposades», lamenta.

Segons Ambrosi, «és important repetir que els acords i la responsabilitat de respondre a situacions com la que es viu al Mediterrani són comuns». «Si volem ser una Unió Europea, hem de trobar la manera de respondre com a unió davant aquests desafiaments», conclou.

Des de començament d´any fins ara, l´OIM ha comptabilitzat 2.353 morts al Mediterrani i 101.417 arribades, el 85% a Itàlia i la resta repartides entre Grècia, Xipre i Espanya. La xifra, però, és inferior a la del 2016, on en aquest mateix període de l´any ja s´havien comptabilitzat 239.492 arribades.

El 2016, a més, també es van batre tots els rècords pel que fa a la xifra de morts al Mediterrani, amb gairebé 5.000, segons l´OIM.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema