El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat aquest dijous que la normativa sobre desnonaments de l'Estat espanyol no s'ajusta a la legislació comunitària i és abusiva. Els jutges de Luxemburg consideren que "la normativa espanyola, que impedeix al jutge que és competent per declarar abusiva una clàusula d'un contracte de préstec hipotecari suspendre el procediment d'execució hipotecària iniciat per una altra via, és contrària al dret de la UE". La justícia europea respon així a la pregunta del Jutjat mercantil número 3 de Barcelona, després de la denúncia que un ciutadà marroquí desnonat per impagament de la hipoteca el 2011 va presentar contra CatalunyaCaixa.

La normativa espanyola de desnonaments "enumera els motius, molt limitats, que permeten a un deutor oposar-se al procediment d'execució hipotecària", però "entre aquests motius no hi ha l'existència d'una clàusula abusiva en el contracte de préstec hipotecari", lamenta la sentència del Tribunal de Luxemburg. Els jutges adverteixen que la directiva europea que protegeix els consumidors de les clàusules abusives "s'oposa a una normativa" espanyola "que no permet al jutge adoptar mesures cautelars, com la suspensió del procediment d'execució, quan siguin necessàries".

El Tribunal de Justícia de la UE critica que la legislació de l'Estat no permeti als jutges aturar cautelarment un desnonament i lamenta que si posteriorment consideren que una clàusula hipotecària és abusiva ja és massa tard, perquè "la persona expulsada ja no pot recuperar la propietat del seu habitatge", adjudicat "a un tercer, com el banc", amb "caràcter irreversible". La legislació espanyola "només permet garantir al consumidor una protecció a posteriori merament indemnitzatòria" que els jutges de Luxemburg consideren "incompleta i insuficient" i que en cap cas "no representa una eina adequada i eficaç per evitar l'ús d'aquestes clàusules".

Per tot plegat, el Tribunal "declara que la normativa no s'ajusta al principi d'efectivitat, en la mesura en què fa impossible o excessivament difícil, en els procediments d'execució hipotecària" dels bancs contra els consumidors "aplicar la protecció que la directiva europea garanteix a aquests darrers". Els jutges validen amb aquesta sentència el dictamen jurídic que va presentar el passat novembre l'advocada general del Tribunal, Julianne Kokott.

Els jutges d'arreu de la UE hauran de tenir en compte a partir d'ara l'opinió del Tribunal de Luxemburg i fer respectar la directiva europea sobre protecció dels consumidors del 1993. Aquest revés de la justícia comunitària afegeix encara més pressió al govern espanyol per modificar la normativa de desnonaments. El jutge de Barcelona José Maria Fernández Seijo també havia preguntat al Tribunal europeu si és compatible amb la legislació comunitària que el banc obligui a pagar uns interessos anuals del 18,75% per haver deixat de pagar les quotes d'un préstec a un tipus del 4,87%. El Tribunal respon que els jutges hauran de "comparar aquest tipus d'interès amb e tipus d'interès legal" (que a l'Estat era del 5%, el 2007) "i verificar que és adequat per garantir que s'assoleix l'objectiu que té l'interès de demora i que no va més enllà del que és necessari".