Viure enmig de la runa a l'entrada de Girona

Entre 15 i 20 persones dormen a les naus abandonades de la carretera de Barcelona, a l'entrada de Girona, en un espai cada cop més degradat. Majoritàriament són treballadors estrangers que van venir en època de bonança i que s'han quedat sense feina i sense sostre. Creu Roja procura ajudar-los.

08.04.2016 | 06:30

Entre quinze i vint persones dormen a les naus abandonades que hi ha a la carretera de Barcelona Creu Roja les visita un cop per setmana per portar-los menjar i beguda calenta

En Kanye va arribar a Tenerife en pastera. Nascut a Mali, en arribar a Espanya va treballar durant deu anys al camp de Múrcia. Ara viu a Girona, però una hèrnia discal i una malaltia mental l'han deixat sense poder guanyar-se la vida. I sense sostre. Va viure en una casa ocupa i també va passar uns dies a la Sopa, però no s'hi pot quedar per sempre. Per això, ha trobat «refugi» -és una manera de parlar- a les naus abandonades que hi ha a l'entrada de Girona per la carretera Barcelona.

I no és l'únic. Des de fa un parell d'anys, entre quinze i vint persones dormen en el que queda d'aquestes antigues naus industrials, avui plenes de runa, deixalles i grafits. Com en Kanye (que prefereix aparèixer amb pseudònim, com tota la resta de testimonis), la majoria són estrangers que van venir a treballar durant l'època de bonança econòmica, però que amb la crisi s'han quedat sense feina i sense papers.

Alguns tenen problemes d'alcoholisme o drogoadicció. Allà dormen, cuinen i es protegeixen del fred mentre intenten buscar-se una vida millor. Però deixar el carrer no és gens fàcil. Per això, Creu Roja, a través del programa d'atenció a les persones sense llar, intenta donar-los suport i ajuda. Un cop per setmana, i més sovint quan hi ha onades de fred, els seus voluntaris surten a oferir-los mantes, beguda calenta i menjar però, sobretot, els donen conversa, s'interessen per ells i insisteixen perquè busquin ajuda. Per tal de no duplicar esforços, des de l'entitat treballen de forma coordinada amb el centre d'acolliment la Sopa, l'Ajuntament, la xarxa de salut mental i la fundació Teresa Ferrer.

Les naus abandonades de la carretera Barcelona fa anys que acumulen degradació. La majoria van tancar cap a l'any 2009, quan estava previst que l'espai es convertís en una zona residencial. La crisi econòmica, però, va frenar el projecte, i des de llavors les naus han seguit tancades. En un futur està previst que s'hi instal·li la Clínica Girona i que tota la zona es regeneri, però mentre no s'enderroquen, els edificis presenten unes condicions cada cop més precàries.

L'any 2012, uns brètols es van endur coure, cables i fins i tot van arrencar algunes bigues de ferro d'una de les naus, de manera que l'Ajuntament va decidir enderrocar-la per l'evident perill que suposava. A més, va tapiar l'entrada a la resta. Un incendi va destrossar tota una altra zona i un parell d'indigents en van haver de sortir cames ajudeu-me. Però malgrat aquesta evident perillositat, les naus s'han convertit en «aixopluc» -una altra manera de parlar- de persones sense sostre que no tenen enlloc més on anar. I és que, ara que moltes entitats bancàries han decidit tancar els seus caixers per impedir que la gent s'hi instal·li a les nits, les naus s'han convertit en una alternativa per no haver de passar la nit a la intempèrie.

«Por?». Els «habitants» de les naus s'encongeixen d'espatlles quan se'ls pregunta si no els fa respecte passar la nit enmig de les runes. No tenen més remei. Han habilitat una mena d'habitacions a les antigues oficines, ja que allà el terra està enrajolat i hi fa menys fred. En aquestes habitacions dormen tres o quatre persones compartint matalassos i mantes. Durant el dia poden menjar calent a la Sopa, on també es dutxen i s'arreglen. La resta del temps el passen remenant contenidors a la recerca de ferralla o qualsevol cosa que es pugui revendre, anant a buscar menjar que tiren els supermercats, demanant almoina o connectant-se a Internet a les biblioteques públiques per posar-se en contacte amb familiars i amics. El menjar que arrepleguen el solen cuinar en olles, paelles i plats que, òbviament, mai són nets perquè no hi ha aigua per rentar-los. Però el que volen, per sobre de tot, és trobar una feina.

En Kiril, per exemple, és de Bulgària. Fa sis anys que és a Espanya, dos dels quals de Girona. Va treballar esquilant ovelles a Lleó, però en quedar-se sense feina va anar deambulant d'un lloc a l'altre fins que va venir a Girona. Aquí no aconsegueix treballar: «Què podria fer? No trobo feina enlloc, per això em dedico a buscar i anar a subsistint amb el que trobo al carrer», assenyala. Ara que ve el bon temps marxarà a Platja d'Aro, on té previst dormir en una altra casa abandonada i, almenys, es podrà dutxar a la platja.

La majoria de persones que dormen a les naus es coneixen i intenten ajudar-se per fer front comú davant les adversitats. És el cas de l'Alexander, que és rus, o en Vasil, d'Ucraïna, o en Lucas, del Brasil. Tots tres comparteixen habitació i, malgrat mostrar-se esquerps per por de la policia, accedeixen a mostrar el lloc on dormen. «Aquesta és el nostre hostal», diuen, en broma. Però malgrat que en general impera el companyerisme, a vegades també es produeixen algunes baralles entre ells. Amb alguns és pràcticament impossible de parlar a causa dels seus evidents problemes d'alcoholisme. Les ampolles buides -o el que en queda- s'acumulen pels racons.

Tots, però, agraeixen immensament la visita dels voluntaris de Creu Roja. No tant perquè els porten cafè, caldo o llet calenta -que també-, sinó per l'estona de conversa i companyia. Antonio Prado, que és el voluntari que lidera l'equip, els coneix a tots i els tracta com si fossin amics de tota la vida. Es preocupa de com es troben, de com estan de salut i de si tenen opcions de trobar feina. I, sobretot, els intenta convèncer perquè busquin ajuda, ja sigui a la Creu Roja o a través d'una altra entitat. Aquesta és la prioritat, tant en el cas dels indigents de la carretera Barcelona com en la resta de sense sostre de Girona, que dormen majoritàriament en caixers del centre o al voltant de l'estació de trens.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema