· FÒRUM IMPULSA · Josep Maria Pou

«Quan un decideix ser actor, es converteix alhora en emprenedor»

M´he mogut, he promogut traduccions, he recomanat funcions a companys... estic sempre en activitat

29.06.2014 | 06:30

El Fòrum Impulsa està especialment dirigit als joves... Per què creu que l´han convidat a vostè a presentar-lo?
Per jove, no [riu]. Vull creure que és perquè una persona amb uns anys d´experiència també pot aportar alguna cosa. Sobretot en un ofici tan particular com el meu: quan un decideix ser actor, es converteix alhora en emprenedor i creador.

Vostè es considera un emprenedor?
Des del moment que decideixes ser actor, et converteixes en emprenedor. Llavors, l´ofici et dóna més o menys oportunitats. Jo, particularment, he tingut sempre un ventall ampli d´activitats i he posat en marxa moltes coses. M´he mogut, he promogut traduccions, he recomanat funcions a companys... estic sempre en activitat. Tot actor ha de ser generador del seu propi treball, perquè no té cap altra possibilitat.

Els ponents del Fòrum solen remarcar la necessitat de prendre riscos i innovar per tal de poder tirar endavant projectes amb èxit. El món del teatre és sempre un risc?
Aquesta és una condició indispensable per a qui vol formar part del món del teatre. El risc és inherent. Llavors, que tu promoguis una certa innovació dependrà de la teva vocació personal. D´altra banda, cada cop que un actor s´enfronta a un personatge nou es converteix en creador, perquè té l´obligació de donar-li un segell personal.

Tot aquest risc val la pena, o hi ha algun moment en què l´actor pensa: «Tant de bo tingués una feina de vuit a tres i pogués viure més tranquil?»
Si hi ha algun actor que en algun moment pensa això, el primer que hauria de fer és deixar-ho i fer oposicions a la Caixa. Ser actor no és tant un ofici en si -que també- com una forma de vida. El que l´accepta és perquè té ganes d´expressar-se, de crear, de posar el seu segell en els personatges que fa i en els espectacles en els quals participa. Sap que viurà en risc permanent, però això també l´excita i potser el fa més creatiu.

Aquesta edició del Fòrum està dedicada a l´economia col·laborativa i el treball en xarxa. És aplicable al món del teatre?
Si entenem com a economia col·laborativa buscar diners allà on sigui, expandir el nombre de productors... sí que hi ha molts projectes que estan sortint a través d´aquestes iniciatives. La xarxa ha estat fonamental per a l´emprenedoria, no només per fer viable un projecte sinó sobretot per promocionar-lo. En els últims anys s´ha demostrat que el teatre sap fer servir molt Internet i totes les plataformes possibles.

Els joves talents ho tenen més difícil o al contrari, aquestes plataformes els donen més oportunitats?
Ho tenen més difícil, per descomptat, perquè estem en una crisi econòmica i laboral. S´han perdut molts llocs de treball, s´han tancat un piló d´empreses del nostre sector... Però, al mateix temps, la gent jove surt ja amb una altra mentalitat. Sap que pot comptar amb aquestes xarxes, i que a partir d´aquí pot posar en marxa moltes coses. Hi ha qui amb un telèfon mòbil ha fet una sèrie de televisió, l´ha penjat a Internet i arrel d´això li ha sortit una proposta d´una productora més important. Aquestes coses faciliten la feina i han de ser benvingudes.

Els joves van al teatre, o estan acostumats a veure-ho tot a través de la pantalla?
Potser el que s´ha de fer és convèncer els joves que no tot el món és dins d´una pantalla. Molts dies, després de la funció, et trobes amb un grup de joves que s´ha quedat per dir-te que potser és el primer que anaven al teatre i que els ha sorprès el treball en viu. La gent té ganes de sortir de casa, reunir-se en un lloc amb altra gent i sentir que forma part d´un col·lectiu que s´està emocionant alhora. Això és més necessari que mai, i ho donen les manifestacions culturals en viu: el teatre, els concerts en directe...

Quin efecte té l´IVA cultural?
Portem gairebé dos anys, i això ha fet que hagin desaparegut moltes empreses i que hi hagi hagut una davallada en el nombre d´espectadors, que en el cas del teatre ha estat del 30%. Ara bé, vull ser optimista. No crec que ningú que tingui ganes d´anar al teatre deixi de fer-ho perquè l´entrada li costa un euro o dos més. La repercussió no ha estat en el preu de l´entrada, sinó en l´estat d´ànim. Hi ha qui ha fet càlculs malament i ha pensat que l´entrada li costaria un 21% més, o 21 euros més... Aquesta gent s´ha espantat i ha creat una recessió brutal que, poc a poc, s´està normalitzant. Dit això, aquest 21% de l´IVA cultural és la manifestació d´una gent que ha demostrat que prescindeix de tothom a qui li pugui interessar la cultura. Hi ha molt de despreci. Em va ofendre molt la idea que «la cultura és una cosa que no interessa a ningú».
Aquesta és l´actitud que em dol, em molesta, m´ofèn i em dóna armes per intentar canviar la gent que decideix aquestes coses al més aviat possible.

Enllaços recomanats: Premis cinema