De tot l'afer Miapuesta, amb l'empresari Enric Flix emportant-se el Figueres a Castelldefels l'estiu del 2007 i regalant-lo un any després a Vilajuïga, segurament l'únic consol ha estat veure com un figuerenc com Zou Feddal hagi acabat arribant a l'elit. El defensa de l'Alabès jugarà la final de la Copa del Rei aquest dissabte (21.30 h) a Madrid davant el Barça, que compta a les seves files amb el vallesà Jordi Masip, tercer porter.
Mentre Zou s'ha consolidat a l'eix central dels de Mauricio Pellegrino i té el lloc quasi assegurat en el partit del Vicente Calderón, Masip té nul·les opcions de participar-hi, ja que sota els pals Luis Enrique Martínez és probable que aposti per Jasper Cillessen, suplent de Marc-André ter Stegen durant la lliga.
Zou, nascut al Marroc però establert a Figueres des de petit, ha hagut de picar molta pedra per consolidar-se en el futbol professional. "Volia ser futbolista, arribar a l'elit i estava disposat a fer qualsevol cosa. Quan jugava al Vilajuïga no tenia cotxe, no em pagaven i a vegades anava amb bicicleta a entrenar-me", recorda un futbolista que remarca sentir-se "de Figueres, és casa meva, encara hi viuen els meus pares i el meu germà, he crescut allà, hi vaig estudiar i estic molt orgullós de ser de l'Alt Empordà".
En referència al duel de la Copa del Rei, qui va ser jugador del Llevant, Palerm, Parma, Siena, FUS Rabat, Espanyol B, San Roque, Terrassa i Terol confessa que "per nosaltres és una final molt difícil, el Barça és el favorit, però hem d'aprofitar les nostres ocasions".
Un "orgull" per a Napo
Tant Zou com Masip són fruits d'aquell Miapuesta Vilajuïga que només va tenir un any de vida (2008/09), a Tercera Divisió, sense opcions de salvar-se. Sota les ordres de Napo Cayuela i Manel Cabezos -Toni Ferrer havia format part del cos tècnic a l'inici-, en total van debutar 37 jugadors, 26 dels quals de l'Alt Empordà. Els onze futbolistes amb més partits jugats van ser, per aquest ordre, Víctor Rodríguez, André Mabil, Albert Bassols, Carles Chacón, Txiki Cabezos, Zou Feddal, Dani O. Fernández, Abraham Huguet, Albert Garcia, Jose Hernández i Jordi Masip.
Napo recorda que "és un orgull" veure que es trobaran Zou i Masip a la Copa, "quan un entrenador comença vol dues coses: arribar a dalt i que algun dels seus jugadors també arribin al màxim". L'actual tècnic del Base Roses explica que "tot el que té Zou s'ho ha guanyat, ha patit molt, però ha tingut molta fe i treball".
Pel que fa a Masip, que no va poder acabar la temporada a Vilajuïga perquè el Barça B el va reclamar per la lesió de Rubén Miño i que no serà renovat pel club blaugrana a l'estiu, el rosinc comenta que en el seu cas "es veia que tenia qualitat, però si no hagués vingut al Vilajuïga, potser no hauria arribat a l'elit, tres dies abans de tancar-se el mercat Pep Boada ens el va oferir. D'ell, recordo una gran actuació al camp del Prat, on vam guanyar 0-3".
En aquell equip també va tenir presència Iñaki Fernández Búfalo, mort a l'abril als 26 anys a causa d'una malaltia: "Canviaria el trampolí que va acabar sent el Vilajuïga perquè fos viu", afirma Napo, que serà al Calderón per viure un duel on reviurà anècdotes del passat, com, davant la falta de recursos, entrenar amb els llums dels cotxes encesos, saltant-se peatges de l'autopista o ser invitats a la llotja de l'Espanyol pel president de l'Hospitalet.
Víctor, quatre descensos de 1a a 2a
A més de Zou Feddal i Jordi Masip, l'altre jugador a qui li va servir de trampolí el Miapuesta Vilajuïga és Víctor Rodríguez. El davanter badaloní va ser el jugador que més partits va disputar aquella temporada 2008/09 a Mas Bartret, un total de 37, i també s'ha acabat fent un lloc a Primera Divisió. Ara bé, en el seu currículum hi figuren quatre descensos de Primera a Segona Divisió, el darrer dels quals amb l'Sporting de Gijón, ara fa dues setmanes. Aquest aspecte negatiu amb els asturians cal sumar-li els patits al Getafe, Saragossa i Elx. vilajuiga | redacció
