Als 33 anys Jordi Alforcea ha fitxat aquesta temporada per la Jonquera, equip de Primera Catalana. El defensa figuerenc, un dels futbolistes que ho deixa tot en el terreny de joc, compta amb una àmplia experiència a la demarcació després del seu pas pel Peralada, Figueres i l’Escala, entre d’altres.
Quin la Jonquera veurem aquesta temporada?
S’ha fet un equip per no tenir problemes per salvar la categoria. Si a la segona volta veiem que tenim opcions a dalt farem un esforç. Hem començat un pèl justos, la plantilla té molts jugadors nous i ens hem d’adaptar al nou sistema.
A la plantilla hi ha una quinzena de jugadors amb passat a Tercera Divisió, per inexperiència no serà.
A Primera Catalana no en pots fer cas perquè l’any passat la Jonquera tenia molts jugadors de Tercera Divisió i van patir. El que tenim és un equip molt compensat, amb jugadors joves i veterans que han jugat més amunt, però també en categories més baixes. S’ha fet un bon grup.
En el darrer partit a casa van perdre 3-5 contra l’Avià després d’anar al descans 1-5. Què va passar?
Mai a la meva carrera he viscut una primera part com aquella. Vam començar guanyant, després els seus dos primers gols van ser amb una mica de sort, anímicament ens va fer mal i seguidament ens vam marcar dos autogols. Tot i que a la segona part vam rectificar ja era massa tard; aquest dia ens va quedar clar el que es va fer malament.
Després de coincidir amb Axel Vizuete com a company a Peralada, se li fa estrany tenir-lo ara de tècnic a la Jonquera?
Sí, el vaig tenir com a company i la relació era molt bona. Ara, canvien els papers, tots sabem diferenciar la feina i l’amistat, però ens seguim portant molt bé.
Ha fitxat per la Jonquera després d’ascendir a Tercera Divisió els darrers anys amb Peralada i Figueres.
Estic content d’haver aconseguit força ascensos en els últims cinc-sis anys. He gaudit molt i amb l’edat que tinc si no compten amb tu ho has d’assumir. A Peralada, en Nacho Castro em va saber portar molt bé, psicològicament és de 10 i em sabia treure el màxim.
Quanta corda li queda?
Em noto bé, m’he cuidat molt. Per la meva part tinc ganes de seguir, també és important que l’entrenador et sàpiga portar. A mi no em poden exigir com si tingués 20 anys i ara potser necessito un dia més per recuperar-me després dels partits. En Nacho (Castro) em collava i em cuidava i l’Axel (Vizuete) segueix els mateixos passos.
Podeu ampliar la informació esportiva de la comarca a l'edició impresa de l'EMPORDÀ. Podeu descarregar-la des del nostre quiosc a Orbyt.
