Natació

Ruiz:"És difícil, però lluitaré per estar als Jocs de Río"

El nedador de Vilamalla, de 24 anys, es juga aquest dilluns en el Mundial de Kazan l'accés per anar als Jocs de Río en els 10 km d'aigües obertes

23.07.2015 | 17:15
Ruiz, a la piscina de Vilamalla el juny

Hèctor Ruiz, campió d´Espanya d´aigües obertes el juny passat, confessa que es troba en el seu millor moment de la carrera i als 24 anys té una oportunitat única per anar als Jocs Olímpics de Brasil. El dilluns de la setmana que ve, dia 27, a partir de les 12 del migdia, el vilamallenc competirà en el Campionat del Món que es disputa a Kazan. Si acaba en el «top10» en els 10 km, el competidor del Centre Natació Mataró s´assegurarà l´accés a Río 2016, tot i que en cas contrari gaudirà d´una revàlida al maig de l´any que ve.

Com arriba en aquest Mundial?
Em noto molt fort actualment, millor que mai, els ritmes d´entrenament que porto ara no els duia l´any passat. Tinc més confiança, sé que és molt complicat quedar dels deu primers, però lluitarem per a la classificació. Respecte a l´altre Mundial que vaig anar (13è a Xangai 2011) he millorat, però els rivals també.

Quins seran els seus rivals?
Serem al voltant de 70 i cada cop hi ha més nivell. Els ale­manys estan molt bé, també hi haurà l´actual campió del Món, Oussama Mellouli, de Tunísia; i també estan forts el grec, els anglesos, els italians...

Quines condicions es trobarà?
A on nedarem és com un llac, d´aigües tranquil·les i termals amb una temperatura de 22-24 graus, com quan vaig competir a l´estany de Banyoles.

Prefereix el mar o el llac per competir en aigües obertes?
M´és igual, em puc adaptar a totes les situacions sempre que no sigui molt freda, ho passo molt malament si l´aigua està per sota dels 20º. En una Copa d´Europa d´Holanda estava a 16º i vaig sortir amb hipotèrmia; als 3 km em van treure amb la barca, no coordinava, no pensava amb claredat i els dits estaven engarrotats. Va ser el moment més crític de la meva carrera. A Portugal, també ho vaig passar molt malament, vaig sortir amb ganes de vomitar, mareigs...

Per què els organitzadors els deixen nedar amb aquestes condicions?
No ho entenc, passen d´un extrem a l´altre. Al Mundial del 2011 de Xangai, l´aigua estava a 30º i n´hi havia que patien molt, tot i que a mi m´anava bé. A vegades, les condicions són extremes.

Les aigües de Río de Janeiro a quan estan?
Encara no ho he mirat, ho començaré a fer si em classifico per als Jocs Olímpics.

A Banyoles va ser campió d´Espanya amb un temps 1 h i 52 minuts. Li serveix de referència aquest temps per a Kazan?
És molt relatiu, depèn de com vagi la carrera. Sempre anem tots amb grup i és gairebé impossible escapar-te al davant en el Mundial perquè hi ha molt nivell. En aquest campionat d´Espanya, vaig guanyar amb 1 h i 52 minuts, però el de l´any passat ho vaig fer amb 1 h i 57 minuts, depèn del nivell dels rivals. A les carreres d´aigües obertes, si vas a darrere d´algú, et beneficia, ja que tens un 20% menys de desgast perquè el de davant fa més esforç.

A Banyoles va ser campió en els 10 km, però l´endemà no va poder guanyar en els 5 km. Es va relaxar en tenir la feina feta?
El meu objectiu era guanyar en els 10 km perquè és la distància que et permet optar anar als Jocs Olímpics. La prova dels 10 km va ser molt ràpida, amb una primera part de la cursa amb canvis de ritme constants. Els 5 km no em van sortir com esperava, vaig utilitzar una tàctica errònia, la cursa va ser lenta.

El seu 2015 té poc a veure amb la segona part del 2014, amb problemes a l´espatlla i respiratoris.
Vaig estar bé fins al campionat d´Espanya, però després els metges no sabien què tenia, deien que era inflamació de la membrana del cor i que havia de fer repòs total. Va ser molt dur, dos-tres mesos molt complicats fins que em van dir que al final era una bronquitis aguda que s´havia barrejat amb asma.

Competeix amb el CN Mataró, però els seus inicis van ser en el CN Figueres. Com els recorda?
Al CN Figueres hi vaig entrar quan tenia 8 anys. Feia cursets i la monitora, que crec que era la Toñi, em va dir si volia fer entrenaments i anar a competir. Ho vaig provar, em va agradar i no volia competir, però va ser provar la primera cursa i ja no vaig parar. Crec que la primera prova va ser a Figueres, als 100 lliures, i recordo que només llançar-me a l´aigua em van caure les ulleres i vaig haver de parar un moment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema