Gerard Bordas (Manresa, 11-9-1981) és feliç a Girona. Només fa un parell de mesos que ha arribat a Montilivi després de deixar una entitat de Champions com el Vila-real. El canvi ha estat important pel que fa a club però això poc importa al bagenc, que sap de primera mà el que costa arribar a dalt de tot. Ell ho ha fet i l'any passat fins i tot va disputar la Champions League amb els groguets. Això sí, pel camí s'ho ha hagut de treballar de valent en equips com ara Gavà, Terrassa, Llorca o Nàstic. "Humilitat, il·lusió i confiança" són el secret d'un Bordas que no creu haver fet un pas enrere canviant El Madrigal per Montilivi. "Hem demostrat que podem competir contra el Vila-real i estem per davant d'ells a la classificació".

El Girona és una de les revelacions de l'any a 2a A. Tanmateix, les últimes setmanes els resultats han afluixat una mica. Té la sensació de no gaudir tant de la gran temporada de l'equip?

El Girona estava fent una temporada molt bona i potser una mica abans d'arribar (va debutar a Ponferrada), l'equip va entrar en el sotrac pel qual passen tots els clubs. Ara treballem perquè sigui el més curt possible, sobretot a fora de casa.

Mentre intenten arreglar el problema fora de casa, creu que la mala imatge i els gols encaixats Las Palmas o Gijón poden afectar-los en els partits a Montilivi?

Quan es perd amb resultats així, es marxa a casa emprenyat i la confiança potser baixa una mica el mateix dia o l'endemà. Ara bé, som conscients que a casa som un equip fort, que creem ocasions i lluitem fins al final. Quan tornem a entrenar ens adonem que no només hem de ser forts sinó que ho som.

Al Girona li resten més partits a casa que a fora i alguns d'ells contra equips de la part baixa. Això pot ser un punt al seu favor?

Objectivament potser sí. Això sí, a 2a A, potser ens pot posar en més dificultats l'Osca que no l'Elx. No hem de pensar en la classificació sinó que som a casa i hem de guanyar.

Els arriba un Osca que s'ha tornat a complicar la vida quan semblava que amb D'Alessandro se n'estava sortint.

És un equip que duu força anys lluitant per baixa i que hi està acostumat. Serà molt complicat. Haurem de sortir i ensenyar la nostra millor cara per guanyar.

Personalment, ha tingut força protagonisme. Per l'esquerra, per la dreta... Com s'està trobant?

Estic molt content de poder gaudir de minuts i partits. Al principi em costava un xic perquè feia força que no jugava.

Ha deixat bones sensacions en els partits que ha disputat, desequilibrant per la banda. Li manca un gol per guanyar confiança?

És evident que quan es marca, s'agafa més confiança i es veu més la feina, ja que és la culminació de tot. Sóc un jugador que intento treballar per a l'equip i si no marco i puc donar el gol a un company, estic igual de content. Ara bé, he tingut un parell d'oportunitats de poder marcar i no les he pogut materialitzar. Intentaré estar més concentrat i a partir d'ara no desaprofitar-les.

Des del vestidor no s'ha dit mai a bombo i platerets que el Girona és candidat a l'ascens. Els números però, diuen el contrari. Un dels rivals en la lluita és el Vila-real, que té un pressupost de més de 43 milions, pels 4,5 del Girona. Es pot competir contra aquests clubs?

Fins ara hi ha competit i estem davant seu a la classificació. El Girona pot competir-hi amb l'esforç, la humilitat, la confiança i el joc que ha demostrat fins ara. Cal seguir en aquesta línia i a final de temporada es veurà si hem pogut competir amb aquests equips que tenen tant de pressupost o no. De moment la classificació diu que sí. Passa que la temporada és molt llarga i hem de tornar a la línia de la primera volta.

Tot just duu dos mesos a Girona. No sé si el dia a dia és gaire diferent del que vivia al Vila-real.

Són dues institucions diferents. Canvia d'un club a l'altre, sí; però la veritat és quan s'està en un club de la categoria del Vila-real és difícil trobaar-ne cap altre amb les condicions i prestacions que té. Ho miren tot, menjar, descans... Absolutament tot. Hi ha tècnics i especialistes per a tots els àmbits. El Girona, com el 90% o el 100% d'equips de 2a A, això no ho té. És molt perfeccionista i té una manera de treballar que trobes potser a la Champions. Això no vol dir que un sigui millor club que l'altre. Potser els jugadors estan més còmodes en un equip que en un altre però el que val al final és al camp.

També deuen canviar els entrenaments. Aquí volten per Vilablareix, Navata, Jafre...

Això no és cap problema! El canvi és nota però jo he jugat al Gavà o al Terrassa entre altres on he anar a camps així i pitjors. De vegades no ens han deixat entrenar. Tenia assumit que això passaria a l'equip que fos.

Una curiositat, com explica que amb 30 anys encara estigués al filial del Vila-real?

Són coses del futbol. Quan era al Gavà van oferir-me d'anar-hi. Tenia 26 anys i no m'ho creia però em van presentar un projecte per pujar a 2a A i ajudar els més joves. No m'ho vaig pensar perquè era un club seriós. Vam assolir els objectius. El club estava content amb mi i això va fer que estigués al filial amb aquestes edats i al final pugés al primer equip.

Ha estat molt a 2a B. Es considera un d'aquells jugadors que des de baix ha arribat a l'elit?

Sí. Vaig tenir la sort de debutar a 2a A amb 20 anys amb el Terrassa però des de llavors vaig rondar per 2a B. Després de dues lesions vaig baixar a jugar al Gavà a Tercera i des d'allà vaig anar saltant a poc a poc. De 2a B a 2a A amb el filial i dos anys després al primer equip. Escaló a escaló sempre gràcies a l'esforç, la feina i la il·lusió meus i col·lectius.