El projecte de colònies d'estiu per a infants sahrauís, que promou l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS), compleix vint anys aquest 2018. Maria Rosa Llauró, empresària de la construcció jubilada, presideix l'entitat a l'Alt Empordà i anima les famílies a acollir aquests petits durant dos mesos, una experiència que, segons afirma, "s'ha de viure". L'acompanyen a la junta Joan Garcia, Joan Maria Batlle i Esther Biarnés.

Han passat dues dècades des de la primera vegada que nens sahrauís van prendre contacte amb famílies de l'Alt Empordà.

La família del fotògraf Xavi Torner va ser la primera a portar nens cap aquí, ara fa uns vint anys. Animats per ells, hi va haver més famílies que també es van engrescar i hi ha hagut èpoques que hem aconseguit acollir més de trenta nens, però d'un temps ençà hem tingut una forta davallada. Ara, a la gent, li costa molt acollir.

Quines edats tenen els nens?

Són nens entre 8 i 12 anys. Són nens que tenen l'estímul de poder venir a fer l'estada d'estiu, si treuen bones notes i tenen un bon comportament.

Quina és la funció d´aquest projecte?

Venen aquí perquè allà on viuen, en campaments de refugiats en ple desert, les temperatures a l'estiu són extremes, de 50 graus, i no tenen res més que les jaimas i la poca ajuda humanitària que els arriba. Als nens sahrauís, se'ls dona l'oportunitat de conèixer altres realitats més enllà de la zona inhòspita en la qual viuen. ONG de diferents llocs fan possible que aquests nens estiguin escolaritzats i tinguin assistència mèdica.

Què suposa acollir un nen?

El nen acollit és un membre més de la família, és com un fill. Compta amb una targeta sanitària, que li permet accedir a tots els serveis del sistema públic i a rebre medicaments de forma gratuïta. Tots els infants passen una revisió mèdica la primera setmana de la seva estada aquí. Tenen pagat el casal d'estiu, gràcies a una subvenció de l'Ajuntament de Figueres. I, per a qualsevol dubte, sempre hi ha l'ACAPS per donar suport o assessorament a les famílies.

Com s'estructura l'ACAPS Alt Empordà?

Ara mateix som quatre i ja som grans. Ens agradaria moltíssim que una nova generació es fes càrrec del relleu. Hem buscat fórmules perquè gent jove s'impliqui, però costa. Jo comprenc que involucrar-te en aquest projecte et lliga, però també és veritat que el lligam és molt estret. La família que acull es converteix, el juliol i l'agost, en la família del nen acollit. És difícil descriure com n'és d'especial l'experiència. S´ha de viure.

Com va ser la seva presa de contacte amb els infants sahrauís?

Fa més de deu anys que soc presidenta, però la meva relació amb el projecte ve d'abans. Vaig començar acollint i he tingut tres nens a casa meu en anys diferents. A mi m'agraden molt les criatures. He tingut quatre fills i ara soc àvia de sis nets. Amb els nens que vaig acollir, encara hi tinc contacte. Una d'elles, ja és gran i és mare. Cada mes ens truquem. La família d'aquests nens és molt agraïda i quan hem anat allà a veure'ls és molt emocionant. El vincle és molt fort. Quan entres en aquest rol, difícilment en pots sortir.

Com descriu l'experiència?

Jo hi he anat quatre vegades. L'experiència t'enriqueix molt, perquè t'ajuda a valorar molt més tot el que tenim aquí. Veus que allà la gent és feliç sense res, i el poc que tenen ho comparteixen. L'experiència d'haver acollit nens a casa et fa rebre molt més del que tu pots arribar a donar. Animo les famílies que encara no han viscut aquesta experiència perquè és molt grata i molt positiva. Els nens que venen són tan innocents i tan educats, molt propers, familiars i carinyosos. T´omple molt conviure amb ells. Aquesta mainada aporta molt a una casa. Qui ho ha viscut, de ben segur que m´entén.