Figueres

El divorci de Figueres i el seu castell de Sant Ferran

La CUP i ERC demanen "desmilitaritzar" la fortalesa per aconseguir que sigui un referent cultural

28.08.2016 | 09:14

Figueres i el Castell de Sant Ferran viuen un etern divorci. Des de fa dècades s'espera que s'obri a la ciutat i es donin uns usos no militars que el converteixin en un referent cultural. Malgrat que hi ha un consorci amb totes les administracions (Generalitat, Estat i Ajuntament) i que es va acordar un relleu a la presidència, els militars continuen molt reacis a abandonar la seva posició privilegiada. Un canvi als estatuts motivat per adaptar-se a canvis normatius va posar de nou el debat sobre la taula al darrer ple. La CUP i ERC van evidenciar la necessitat de trencar les relacions actuals i recuperar el castell.

El maig d'aquest any es van poder veure menors empunyant fusells el dia de les Forces Armades quan el Castell es va obrir al públic amb una exposició de materials de l'exèrcit. Una vegada més, la ciutat va mostrar el rebuig a una iniciativa del ministeri de Defensa que manté usos relacionats amb l'exèrcit. L'alcaldessa Felip va transmetre la "preocupació" pel "foment dels valors que inciten a la violència". La va enviar al Ministeri de Defensa i al president del consorci del castell de Sant Ferran, Carlos Díaz Capmany. I és que justament la presidència és un altre dels temes polèmics. Malgrat que fa tres anys es va aprovar per junta del consorci que hi hauria un relleu, continua sense fer-se efectiu i amb l'exèrcit al capdavant. Fa un any el Ministeri de Defensa va vetar que l'alcaldessa presidís el consorci. Per al regidor de la CUP Lluís Armengol, el consorci "ha fracassat com a instrument perquè representa un model ancorat en pràctiques caduques i sense la creativitat i els lligams amb la ciutat que són imprescindibles perquè un equipament cultural pugui respondre amb èxit a les exigències de la societat actual". Sota la direcció militar, per a Armengol, "no ha assolit l'objectiu d'esdevenir un referent per al visitant i fer-lo atractiu".

Desmilitaritzar la fortalesa

"És necessari que deixem de perdre més temps i cal replantejar usos i gestió de la fortalesa", va dir. L'Ajuntament i la Generalitat creuen que han de sortir del consorci, s'ha de desmilitaritzar i buscar la forma de gestió amb un debat obert a la ciutat. No és l'única formació que comparteix la visió. Des d'ERC, Jordi Giró va manifestar que "ens sentim tutelats per una administració central" i creu que "cal començar a fer passos perquè la ciutat de Figueres es faci valdre i pugui recuperar el castell com un actiu cultural".

L'alcaldessa, Marta Felip, no es va posicionar sobre si la ciutat ha d'anar o no per aquest camí. Es va limitar a evidenciar que s'estava fent un tràmit "merament formal" per adaptar-se a la normativa vigent però que posa de nou sobre la taula un debat que està viu. "La qüestió de fons que es posa de manifest són els usos cívics, o la major implicació de la ciutat en la gestió i gaudi", deia Felip, "la capacitat d'incidència que tingui la ciutat sobre el Castell".

Obert al públic el 1997

La fortalesa és un dels monuments més grans de Catalunya, construït al segle XVIII. Ocupa una superfície de 32 hectàrees i té capacitat per a sis mil persones. Una dada que mostra les dimensions és, per exemple, que sota el pati d'armes, a les cisternes del castell s'hi poden emmagatzemar fins a 40 milions de litres d'aigua.

Ha tingut ús militar fins que el 1997 es va obrir al públic de forma regular amb visites guiades. Es permet visitar des dels diferents espais exteriors fins a visites a les cisternes. Però, malgrat les possibilitats i l'espectacularitat de la construcció, continua sense rebre l'afluència de visitants que creuen es mereix. Tampoc és un punt habitual de visita dels figuerencs. El consorci havia de ser una eina per impulsar-lo amb la implicació de totes les administracions però fins avui des de l'Ajuntament consideren que no s'ha aconseguit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema