“És normal que l'Escola Carme Guasch i Darné tingui el trist rècord de funcionar durant 10 anys en barracons? Ni els 460 alumnes ni les seves famílies es mereixen aquesta situació, ni tampoc els silencis administratius.” Aquest és un fragment d'una àmplia carta que l'AMPA de l'Escola Carme Guasch i Darné de Figueres ha fet arribar a alguns mitjans de comunicació per denunciar que “una dècada en mòduls és massa”.
“Hem tingut molta paciència. La nostra reivindicació no ha estat sorollosa. Vàrem optar per aquesta via. Sempre hem escoltat, hem aportat punts de vista constructius i hem traslladat a les administracions les nostres inquietuds. Però ara creiem que ja n'hi ha prou”, exposen les famílies a través de la seva associació de mares i pares, i també hi afegeixen: “No ens serveixen projectes de nova escola just abans de les eleccions municipals quan se sap del cert que els pressupostos de la Generalitat no inclouran cap partida. Volem que les administracions s'impliquin de veritat en el futur de la nostra escola. Cal que l'Ajuntament abordi amb fermesa aquest tema i faci totes les gestions perquè tinguem, ja, una escola definitiva.”
Sense ús definit a la vella presó
L'AMPA es pregunta: “De què ens serveix ser la Ciutat del Circ, tenir un aparador musical com l'Acústica, acollir un centre penitenciari de referència com el Puig de les Basses si tenim la presó vella sense un ús ben definit?”
A propòsit d'aquest últim punt, hi ha famílies de l'escola que temen que es compleixi la intenció de la Generalitat, propietària de l'antic edifici penitenciari del carrer Sant Pau, de posar en venda l'equipament, que actualment pertany a la Direcció General de Patrimoni, malgrat l'existència d'un protocol de cessió gratuïta al consistori figuerenc.
L'AMPA informa, en la carta, que es planteja “accions contundents per tenir d'una vegada per totes una escola de veritat”. “L'Escola Carme Guasch i Darné -assenyala-, amb el seu valuós contingut educatiu i social, necessita fets i no tantes paraules. Figueres no pot presumir de ciutat, de capital de l'Alt Empordà amb una realitat com la que exposem. Cal que les administracions (totes) es plantegin molt seriosament aquesta prioritat educativa.”
La realitat de l'escola
En el mateix document, les famílies repassen la realitat de l'escola: “Una dècada esperant novetats, 10 anys adaptant-nos a totes les incomoditats que suposa un espai provisional. Acceptant que la situació econòmica no era òptima, acceptant terminis que no s'han complert. Amb tot això, un nombre important de pares i mares, probablement, no veurem els nostres fills en un Carme Guasch i Darné definitiu.
Des de P3 fins a 6è, els nostres nens no saben què és estudiar en una escola d'obra. Ells, però, ja saben que en situacions climatològiques adverses (pluja, tramuntanades) han de quedar reclosos a les aules del barracó. Els coberts dels passadissos no aixopluguen prou, es mullen. Anar a fer classes a l'aula d'informàtica a l'hivern vol dir dedicar un temps a posar jaquetes, a organitzar les sortides de l'aula habitual i les entrades a l'aula dels ordinadors, que està ubicada en un altre barracó.
A l'hora d'esbarjo s'han d'organitzar fins a dos torns i, tot i així, el pati és del tot insuficient. Malgrat tot, des de l'AMPA s'han fet esforços importants per dignificar-lo, fer-lo amable amb espais de joc, amb jornades de cap de setmana amb adults i nens pintant tanques, rodes, jardineres, creant espais d'ombra, etc.
El servei de menjador no ens permet tenir cuina pròpia. Hem de portar els àpats de l'escola Joaquim Cusí perquè les nostres instal·lacions no són aptes. També afecta un dels trets identitaris de l'escola, l'assemblea setmanal on es reuneixen els alumnes i professors i que s'ha de segmentar en tres sessions per manca d'espai.
Limitació d'espais
Només comptem amb l'exterior dels mòduls per celebrar festes que requereixen la presència d'alumnes, professors i familiars. A banda de la limitació de l'espai, també hem de tenir a favor el factor meteorològic. Si el temps no ho permet, no tenim celebració.
Només són alguns exemples de les situacions que es donen a l'escola durant el dia a dia del curs. Val a dir, però, que darrere de tot això hi ha un equip potent de professionals. Tot i les mancances, el projecte educatiu de l'escola funciona perquè els mestres creuen en ell. Els pares i mares també hi creiem, però és evident que una cosa és el contingut i l'altra el continent. I aquest continent és més que deficient.”
