Són poc més de dos quarts d'una del migdia i el professor de primer any de l'Escola d'Hostaleria de Figueres Jordi Sala comença a posar en diferents carmanyoles els menús del dia: pasta amb verdures, botifarra, una albergínia i un plàtan de postres. És el que avui se servirà a unes nou persones que formen part del grup que l'Associació de Serveis Integrals de Futur de Figueres i l'escola ajuda des del passat mes de setembre. Són gent gran d'entre 70 i 90 anys que no tenen recursos i que, fins ara, sovint s'alimentaven només amb un àpat diari. "Tots acabarem tenint la seva edat", recorda la directora de l'entitat, Àngels Balat. Per això, demana implicació de tots els sectors per tal de poder continuar amb la iniciativa més enllà del mes de desembre, que és quan finalitza l'acord amb l'Escola d'Hostaleria.
De dilluns a divendres, ella i un voluntari passen a recollir els menjars i els reparteixen a la quinzena de persones que tenen detectades amb més necessitat. L'Escola els subministra entre 7 i 9 menús diaris. La resta, l'Àngels ho cuina cada vespre a casa seva i ho reparteix juntament amb els altres poc després de la una del migdia. "Els posem racions completes perquè si els sobra alguna cosa ho poden menjar per sopar", explica Sala. Les seves situacions són dramàtiques, insisteix la directora de l'associació.
"Hem sabut dels seus casos a través de veïns o persones properes perquè a ells, sovint, els fa vergonya admetre que tenen necessitats", explica. A la majoria se'ls van trobar amb problemes de ferro, vitamines i "en molts casos, mal alimentats a través d'un sol àpat diari!". És a ells a qui ofereixen aquest servei gratuït que no només consisteix a menjar, sinó també roba i ajut a la llar. En total, en aquests moment tenen 15 d'aquests casos que estan tractant però hi ha 35 persones més en llista d'espera per ser ateses. "D'aquestes 20 serien les més urgents, les 15 restants tenen família i, encara que també en situacions dramàtiques d'atur i d'altres problemes, estem intentant que col·laborin perquè nosaltres no podem arribar a tot", afegeix l'Àngels.
Prefereixen seguir en l'anonimat però la directora del centre ens explica que el perfil de persones que es troben en aquesta situació són jubilades -tot i que en tenen un de 58 anys, amb una deficiència- d'entre 70 i 90 anys. "Alguns tenen casa en propietat, però han d'assumir les despeses com IBI o la llum i, d'altres, estan de lloguer, encara que amb rendes antigues d'uns 150 euros mínim", diu. Els seus sous, però, es troben en el millor dels casos en 400 euros. En els pitjors, en 300 o 300 i poc.
"Un cop han descomptat les despeses, gairebé no els queda res i, qui més qui menys, té alguna deficència i necessita ajuda, fins i tot per a les coses més quotidianes", insisteix. En dos casos, explica, fins i tot estan intentant que se'ls cedeixi algun pis perquè viuen en immobles de rendes antigues però que es troben en pèssimes condicions. "Aviam si ens en sortim", diu. Temen, però, com anirà la situació de cares a l'any vinent, quan l'acord amb l'Escola finalitzi. "Calen ajudes de les administracions i gent que ens ajudi", insisteix. També ho creu així el director de l'Escola d'Hostaleria, Antoni Estrach.
"La iniciativa és molt positiva i nosaltres estem molt contents de poder participar-hi però no ho podem fer sempre", afirma. Per això, considera que seria important que la resta d'establiments de restauració de la ciutat també s'hi impliquessin. "Ens oferiríem a coordinar-ho des d'aquí. Crec que no costaria tant donar alguna cosa dels menús que s'elaboren diàriament, tal i com fem nosaltres", afegeix.
ASIF és una entitat sense ànim de lucre que es va crear fa tres anys i en fa un es va incriure com a tal. Compta amb poc més de vint associats. Els jubilats paguen 40 euros l'any, els que no ho estan, al semestre i els que no poden, són honoraris. A ells els ofereixen diversos serveis com ara sessions de gimnàstica, mobilitat i relaxació, entre d'altres. A banda de la vessant voluntària, en tenen una que ofereix formació a persones per ser auxiliars de geriatria i que destinen a cases de gent que les pot pagar. "Ells abonen la quota de la seguretat social i el que pot sortir de romanent del que paguen ho fem servir per donar aquest servei a les persones que no poden pagar-ho", explica. Així és com, diu, van subsistint.
