07 de abril de 2018
07.04.2018

Els correus de Jové revelen la logística de l'1-O i la creació d'estructures d'Estat

L'exnúmero dos de la Conselleria d'Economia era el nexe amb la CUP i controlava la contractació de personal de reforç i les evasives a Hisenda

07.04.2018 | 06:30
Josep Maria Jové, aixecant el puny un cop fora de la Ciutat de la Justícia el passat setembre.

La Guàrdia Civil ha conclòs en l'anàlisi que ha realitzat dels correus de Josep Maria Jové, l'exnúmero dos d'Oriol Junqueras (ERC) a la Conselleria d'Economia, que aquest ex-alt càrrec del Govern va ser el «nexe d'unió» entre diversos actors polítics, entre els quals destaquen membres de la CUP, així com que va controlar la logística i despeses del referèndum de l'1 d'octubre i la creació d'estructures d'Estat.

En l'informe de 210 correus de Jové amb data de 19 de març de 2018, la Policia Judicial de Catalunya explica al jutge d'instrucció número 13 de Barcelona que Jové va gestionar també la contractació de «reforç de personal» per al registre de catalans a l'exterior en una estratègia per consumar la independència de Catalunya que «estava, efectivament, executant».

De fet, la Guàrdia Civil sosté que tant amb el registre de catalans a l'exterior –lliurat en mà en un llapis de memòria encriptat– com amb l'última versió del registre de població de Catalunya, amb data de referència d'1 d'abril de 2017, es va poder haver creat la base de dades censal utilitzada per a l'1-O. La persona encarregada de la gestió d'aquestes bases de dades va ser Daniel Gimeno, cap de Gabinet Tècnic de la Conselleria d'Economia.

Jové també va controlar les contestacions del Govern amb evasives als requeriments del Ministeri d'Hisenda i va ser «puntualment informat dels operatius i de les actuacions de la Guàrdia Civil a Catalunya directament pel secretari general d'Interior, César Puig». Puig va ser dijous processat a l'Audiència Nacional al costat de l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero i l'exdirector de la policia catalana Pere Soler pels delictes de sedició i organització criminal.

«Es desprèn», conclou la Guàrdia Civil, de l'anàlisi dels correus de Jové, a qui també va confiscar el document EnfoCATS i l'agenda Moleskine, «que havia traçat una línia estratègica per poder assumir el compromís inequívoc d'aconseguir la independència, impulsant el full de ruta i les denominades estructures d'Estat a través, almenys, de tres lleis: la llei de transitorietat, la llei de seguretat social i la llei de la Hisenda».

L'Institut Armat ho vincula al pla per al vot electrònic i la inserció de publicitat i amb l'interès d'ERC d'aconseguir llocs de responsabilitat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), «un instrument estratègic» en les eleccions a Catalunya. «Es va pretendre utilitzar la nau annexa al CTTI com a centre de dades durant el referèndum de l'1-O; no obstant això, va ser precintada per la Guàrdia Civil», recorda.

Els agents relaten que els correus de Jové revelen les seves contínues comunicacions amb dirigents de la CUP com Mireia Boya i Anna Gabriel, que es troba actualment a Suïssa per evitar la personació en el Tribunal Suprem. «Des de la CUP li van proposar una sèrie de mesures per poder desenvolupar el procés constituent», indiquen els investigadors, que analitzen per exemple un correu del 21 de desembre de 2016 en el qual Jové tractava amb aquestes diputades el treball sobre l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern (OMIA).

L'informe concreta que Jové havia rebut un informe de Josep Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda, en què es pressupostava la creació d'estructures d'Estat amb un cost de 51.078.456 euros, incloent «els mòduls d'IRPF, IVA, Societats i Impostos Especials».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema