El procés d'en @KRLS

22.10.2017 | 06:30

m tuitejo amb molta més gent que fa un parell de setmanes. Donaré l'abast?». La millor perspectiva que concedeix el pas del temps aflora una resposta senzilla, monosil·làbica, a la pregunta que el 29 de gener de 2008 es feia l'ara president català amenaçat de cessament pel 155, aleshores regidor a l'oposició de CiU a l'Ajuntament de Girona, Carles Puigdemont: no. Rotundament no: la vertiginosa carrera política del 130è president de la Generalitat ha convertit aquell piulador solitari de fa gairebé deu anys en un monstre –en el bon sentit de la paraula– de la xarxa social més immediata, més frenètica, més impulsiva, el paradís de la hiperventilació textual i dels missatges polítics punyents. Al Twitter, Puigdemont és més Puigdemont, és @KRLS, tal qual, per bé i per mal. Des del desembre de 2007, quan es va estrenar, ha emès 15.000 missatges. I ha plogut moltíssim, i fort, des que el 28 de desembre d'aquell any escrivia: «estic provant com fer anar el Twitter des de diversos suports. Ara ho faig des d'un ordinador, que és el més fàcil de teclejar».


Domini del mitjà

Amb el temps, el domini del mitjà que demostrat la primera autoritat catalana, que gestiona personalment el perfil, ha crescut exponencialment, en paral·lel al nombre de seguidors. En té 474.000 (menys que Mariano Rajoy (1,5 milions); Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid (917.000); Pedro Sánchez, secretari general del PSOE (689.000); més que Susana Díaz, presidenta de la Junta d'Andalusia, (que n'acumula 140.000 de pelats).


Directe i sorneguer

La immersió en el mar de missatges by @KRLS ajuda a donar una idea del personatge. Allà s'hi prodiga un Puigdemont desimbolt: «[Manuel] Pizarro, aquí hi ha marro. Ja ho sap la [Alícia] Sánchez-Camacho que no serà diputada?», escrivia el 15 de gener de 2008, quan la visita a Girona del número 2 de la candidatura del PP i expresident d'Endesa va fer encendre, en plena campanya de les generals, un grup d'empresaris significats (per cert, Sánchez-Camacho va perdre l'escó). S'hi troba un @KRLS sorneguer: «quin país més difícil d'entendre: te'n vas a dormir nazi i et despertes bolivarià. I potser per dinar ja serem nord-coreans», piulava el juliol de 2017 també en resposta al PP. També s'hi belluga un president poc presidencial: «ha estat un dia intens. Al pati dels Tarongers hem escoltat 'Girona m'enamora'... i he sentit una gran emoció», relatava acabat d'arribar al càrrec actual, el 13 de gener de fa dos anys. I un @KRLS contundent: «Demanes diàleg i et responen posant el 155 damunt la taula. Entesos», asseverava l'11 d'octubre passat en resposta al requeriment de la Moncloa sobre la declaració d'independència.


9.600 comentaris

La piulada va tenir una gran repercussió a la xarxa: va rebre 9.600 comentaris; 65.000 tuitaires la van marcar com a favorita i 45.000 la van compartir, uns guarismes que demostren el gran rendiment que, en termes de comunicació, obté el president d'aquest canal –per no parlar de la multitud de titulars que dona. Del poder de la xarxa, @KRLS, que no ha renunciat a l'àlies de la mateixa manera que tampoc no ha obert un perfil de caire més institucional, n'és més conscient que ningú; fins al punt que, si cal, s'expressa amb vehemència: «requisar, intervenir, destruir, inhabilitar, suspendre, impedir... Pels seus verbs els coneixereu», escrivia, en referència a la reacció de l'Estat contra el procés, el maig d'enguany, pocs mesos abans de la gran traca final (?) del conflicte.


Influenciador

Si la Presidència va disparar els nivells de rellevància de Carles Puigdemont a la xarxa social dels fins fa quatre dies missatges de 140 caràcters –ara els textos en poden arribar a tenir 280–, la detonació de la crisi política, econòmica i també social a Catalunya ha transformat el president en un dels influenciadors del moment. Un tuit de Puigdemont pot valer el seu pes en or: ben triat el moment, ben ponderat el to i ben redactat el titular, l'efecte viral pot ser òptim, sobretot quan partidaris i detractors de la causa estan més que mobilitzats, com és el cas (vistes les posicions d'un bàndol i de l'altre, la guerra digital es preveu encara molt intensa).

El repertori tuitaire del president català és notablement ric: a banda de les sentències que llança per fixar doctrina («avui és una jornada de protesta democràtica, cívica i digna. No us deixeu endur per les provocacions. El món ho ha vist: som gent pacífica» piulava, de bon matí, el 3 d'octubre d'aturada general), @KRLS comparteix vídeos i fotos; cita idees d'altres influenciadors afins i no tant (des de la presidenta escocesa Nicola Sturgeon fins a Gerard Piqué, passant perl líder laborista anglès Jeremy Corbyn, l'exprimer ministre italià Silvio Berslusconi (!), l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau i el periodista Jordi Évole, entre d'altres); remet a enllaços de premsa, amb certa predilecció pels titulars que donen mitjans internacionals com la BBC, The Finantial Times, La Reppublica o la CNN, i que mostren comprensió cap a les tesis independentistes.

Del «tenim un projecte engegat, ben orientat i sòlid. Tots hi som cridats, tots ens fem falta. Gràcies, president (...)» que va compartir el 9 de gener de 2016, quan el sobiranisme es va estremir pel «pas al costat» d'Artur Mas i va aplaudir l'hereu @KRLS, a l'«Espanya empresona líders de la societat civil de Catalunya per organitzar manifestacions pacífiques» de dilluns 16 d'octubre, han passat menys de dos anys i centenars de tuits. I els que queden.

Per bé i per mal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema