« D'entrada s'ha de reformar el model de finançament»

Estem en el pitjor moment que ha viscut la democràcia espanyola des del 23-F. Puigdemont intenta un cop d'Estat com el del 23-F. Si triomfa es trencarà la Constitució del 78 i la unitat d'Espanya. La diferència és que llavors el cent per cent de la societat espanyola es va posar de part de la Constitució i ara una bona part de l'extrema esquerra està darrere dels «colpistes». Arribarem tan lluny com els independentistes de les institucions catalanes vulguin arribar. El Govern espanyol i les institucions constitucionals responen als reptes d'aquells que volen capgirar l'ordre.

El Govern espanyol porta la política al carrer i el Govern català força les institucions per imposar les seves tesis. Si la política fracassa, què ens queda?

No és el Govern espanyol qui treu al carrer les forçes de seguretat, són els jutges. I no es tracta d'un afer polític, sinó de l'Estat de Dret. Perquè existeixi la política, hi ha d'haver l'imperi de la llei; sense seguretat jurídica no hi ha democràcia. Avui el que està en joc no és la política, sinó l'Estat de Dret, el respecte a les normes que hem creat, que la Constitució estigui per damunt de la demostració de força de qualsevol president autonòmic.

Llavors, no veu com a possiblitat una solució basada en el diàleg?

Hem de partir de la base que Puigdemont està cometent un delicte i que els independentistes catalans també i quan es produeix un delicte s'ha d'impedir que el delicte es produeixi, en comptes de negociar amb qui el comet. Sota l'empara de la Constitució tot pot debatre's i es pot arribar a reformar-la tant com vulgui la majoria, la qual cosa no implica que davant d'una exhibició de força al carrer haguem d'asseure'ns a negociar, ja que això significaria que les normes jurídiques haurien perdut l'eficàcia.

No seria més senzill deixar que els catalans votessin en un referèndum pactat i amb garanties?

La unitat d'Espanya la decidim tots els espanyols, no només una part. Catalunya mai ha estat una nació independent, forma part d'Espanya des del moment en què aquesta es va crear. Segregar Catalunya d'Espanya és dividir-la en dos i sobre la divisió hem d'opinar-hi tots els espanyols. Si s'ha de dividir Catalunya d'Espanya, jo també vull votar. La separació de Catalunya d'Espanya condicionaria molt la situació de la Comunitat Valenciana, per què no anem a votar tots els valencians? Som de menys categoria que ells per votar si Espanya es trenca o no?

No fa tant el problema territorial era al País Basc i ningú veia cap perill a Catalunya. El seu partit fa autocrítica? Podrien haver fet coses d'una altra manera per evitar aquesta crisi?

Jo faria una distinció entre la situació que ara es viu a Catalunya, de la qual només el Govern és responsable, i de la solució dels diferents problemes territorials que té Espanya, que d'aquests tots en som responsables, així com també ens hem de responsabilitzar de la seva solució. S'ha d'anar a aquesta comissió que planteja el PSOE sobre el model territorial al Congrés dels Diputats i reformar el sistema de finançament d'entrada, però ni una cosa ni l'altra poden ser vinculades a la secessió i a l'atac a les institucions.

El problema irresolt del model territorial i el finançament han estat els responsables de fer créixer l'independentisme a Catalunya?

No. Crec que de la comissió d'un delicte, no se'n pot obtenir cap avantatge i estar millor posicionat en una negociació. I amb qui comet un delicte no es pot negociar ni es pot justificar. Dit això, i, insisteixo, separant això que passa a Catalunya, Espanya necessita repensar el marc de convivència i un nou model de finançament.

Com explica llavors l'increment del sentiment independentista a Catalunya?

No crec que hi hagi un creixement del sentiment independentista. En aquests moments, veiem a Catalunya una coalició d'aquells que estan contra el Govern, contra l'Estat, contra la Constitució, contra el capitalisme i contra la Unió Europea. Hi ha una confluència de moviments antisistema que impedeix distingir qui és catalanista i qui no ho és. Em costa imaginar els conservadors de CiU, més de dretes que el PP, durant molt de temps dirigits per la CUP que somia amb una Corea del Nord al sud d'Europa.

Entre la llei i el dret a decidir i la democràcia, hi queda lloc?

El dret a decidir és de tots els espanyols i sobre allò que és de tots els espanyols decidim tots. I la llei no es negocia. La democràcia neix de la llibertat, però viu a l'empara de l'Estat de Dret.

Què és per vostè el fet diferencial català?

Espanya és un país plural i els catalans dins d'Espanya se senten espanyols diferents. Per mi significa que el català és tant espanyol com el castellà.

Tornar a la primera reforma estatutària és una solució?

No crec que s'hagi de parlar de la política que es pugui fer en el futur mentre el pols a la Constitució estigui actiu. Com que jo no creia que fos bo negociar amb Tejero, tampoc crec que sigui bo negociar amb Puigdemont. La democràcia no pot negociar amb els que volen corrompre la unitat d'Espanya.

Quines conseqüències tindria per a Espanya aplicar la via de l'article 155?

El referèndum no se celebrarà i allò que se celebri ningú de la UE ho reconeixerà. El dia 1 hi haurà una altra diada, però de forma diferent, no hi haurà referèndum i Europa mai reconeixerà el que es vulgui presentar com un referèndum que no compleix cap dels requisits legals.

I com es gestiona la frustració que quedarà per a molta gent el dia 2?

La frustració que pugui sentir la gent aquest dia és responsabilitat dels que van prometre el que no podien aconseguir, allò impossible; no d'aquells que han complert el que la llei els obliga a complir.

Com es viu a la UE el que passa a Espanya?

Allà tenen quatre coses clares: que és un assumpte intern d'Espanya, que atacar a la Constitució d'Espanya és atacar la Constitució d'Europa; que atacar la unitat d'Espanya és atacar la d'Europa; i quatre: que si Catalunya o un altre territori se segrega, surt de la UE. S'ha de posar a la cua per darrere de Sèrbia per tornar-hi. I no pot entrar si un país el veta i surt de la unió transfrontenera. És a dir, que l'endemà s'ha de posar una frontera amb espines entre aquest país que ha marxat i la resta de la UE.

Quines conseqüències tindria per a València una Catalunya independent?

Em sorprèn la irresponsabilitat d'alguns càrrecs de Compromís que juguen amb la independència de Catalunya com si no afectés València. La independència separaria València de la frontera de França i faria que el corredor mediterrani hagués de passar per Saragossa. Suposaria tenir una frontera al nord de Castelló amb un país que no pertanyia a la UE ni a la unió duanera. Per creuar a Tarragona hauríem de treure el passaport i els productes que venguéssim aquí haurien de pagar impostos.