"No saps que serveixes per ser TEDAX fins que et trobes davant un possible explosiu i la por no et supera. Aquesta feina, o t'apassiona, o no la fas", expressa una caporal de l'àrea TEDAX-NRBQ dels Mossos d'Esquadra. La seva companya assenteix. Són les dues úniques dones especialistes a desactivar artefactes explosius dels Mossos i de les poquíssimes que hi ha a la resta dels cossos policials espanyols. Fa disset anys, una d'elles va ser la primera dona a convertir-se en TEDAX a l'estat espanyol i a rebel·lar-se contra frases com 'No sé per què et prepares si no hi ha entrat mai cap dona'. En una entrevista a l'ACN, atribueixen les barreres invisibles que envolten els TEDAX, en part, al "desconeixement general" de la seva feina real, molt lligada a la informació i a la intel·ligència més enllà de les sortides operatives per neutralitzar artefactes explosius.

Els Mossos d'Esquadra van retirar el 30 de març un arsenal d'artefactes explosius de la Guerra Civil que va ser descobert a les golfes del Monestir de Santa Teresa de Vic durant unes obres de reforma. En tractar-se d'un convent de monges de clausura, els Mossos van enviar-hi, per facilitar la intervenció, les dues úniques TEDAX de la seixantena d'aquests especialistes que té el cos.

L'anècdota posa de manifest la singularitat d'aquestes dues caporals en l'especialització dels TEDAX, els Tècnics Especialistes en Desactivació d'Artefactes Explosius, que també s'encarregarien d'afrontar un atac nuclear, radiològic, biològic o químic (NRBQ). "La nostra feina no té res a veure amb artefactes explosius amb cables de colors", desmenteixen la Sílvia i la Joana -nom ficticis perquè prefereixen no donar detalls identificadors-. "I intentem anul·lar els explosius abans del segon 0:01", afegeixen amb ironia.

"Hi ha gent a qui interessen la Guerra Civil o els explosius, però la teoria és una cosa i les sensacions reals, una altra de molt diferent", afirma la Sílvia, que subratlla: "Els TEDAX tenim un punt genètic estrany. Si quan hi ha una bomba, necessites anar-hi a treure el nas, aleshores segurament t'hi podràs dedicar". "Fins que no toques explosius, fins que no sents la primera detonació i olores la pólvora, no pots saber si t'agradarà. Si aleshores la por no et bloqueja, podràs dedicar-t'hi", hi coincideix la Joana, que continua: "Quan et truquen per un servei, et puja l'adrenalina, surts i hi vas. O hi anem nosaltres o no hi va ningú. Però no fem treball amb psicòlegs, és aquell punt que el tens o no el tens".

"El TEDAX és una especialitat d'homes, però tu ets una dona peculiar"

La Sílvia va ser la primera dona que va entrar als TEDAX de l'estat espanyol, el 2001. Amb destinació a Tremp, a l'Àrea de Seguretat Ciutadana, tenia 25 anys i moltes ganes de treballar. Van sortir diferents convocatòries i en un brífing el caporal va posar èmfasi, mig de broma, que una de les oposicions era per als TEDAX. Era una de les primeres convocatòries públiques per a aquesta àrea, ja que fins aleshores els interessats a accedir-hi presentaven directament els currículums i, els que eren escollits, els enviaven a fer el curs a Madrid.

"Als TEDAX, no s'hi entra i menys una dona", li deien quan va decidir presentar-se. "Allà són quatre que vénen de la Diputació", opinaven d'altres, amb referència als policies que havien entrat al cos quan encara no pertanyia a la Generalitat. "No coneixia ningú dins els TEDAX, no tenia cap coneixement de l'especialitat i sóc una dona, semblaven tres obstacles d'entrada, però vaig pensar: 'Ja em diran que no'", recorda la Sílvia, que puntualitza: "Jo sabia a què em presentava. Sóc molt analítica quan prenc una decisió".

Tot i que durant la convocatòria no ho va pensar, perquè prou feina va tenir a estudiar, la Sílvia ha vist al llarg dels anys que va poder tenir un cert punt de desafiament davant els comentaris més escèptics i resignats en presentar-se per ser TEDAX. Després de les oposicions dels Mossos, va haver de superar el curs de Madrid. "No va ser fins més tard quan vaig ser conscient de com de difícil havia estat entrar", destaca. Mentre alguns companys li deien que tenia el curs aprovat 'a priori' només per ser dona -"'toca' que n'entri una", comentaven, per exemple-, el coordinador de pràctiques li va posar algunes de les proves més difícils. "L'última prova va ser a Leganés, un migdia de maig, amb molta calor. Vaig haver de portar quatre hores i mitja tot l'equipament. Cap altre company ho va haver de fer", recorda.

Un cop a dins, es va trobar amb un grup hermètic, en què, per a alguns companys, treballar amb dones era "un problema". "Un em va etzibar que ell sempre havia assegurat que quan entrés una dona, marxaria, perquè el TEDAX era una especialitat d'homes, segons ell. Ara bé, em va dir que jo era una dona peculiar", assenyala amb sorna. "Tot això, ho vaig afrontar de manera molt natural. Si algú deia bestieses per comprovar si m'escandalitzava, jo en deia més'", explica la Sílvia, i reflexiona: "Disset anys després, no toleraria moltes de les coses que vaig viure, les tallaria molt abans".Demostrar i valdre

Fins deu anys després, no va arribar cap altra dona. "També sóc molt analítica. M'agrada fixar-me objectius i aconseguir-los. Entrar als TEDAX va ser un repte personal i, a més, sóc llicenciada en química i volia fer servir d'alguna manera aquests coneixements dins el cos", explica la Joana, que tenia plaça a l'Àrea de Seguretat Ciutadana. Havien passat alguns anys i l'hermetisme amb què s'havia trobat la Sílvia s'havia trencat. Tot i això, encara va haver d'escoltar com alguns companys consideraven que tenia més fàcil aprovar el curs perquè era dona i, a més, química.

"Va ser dur i a més era difícil fer pinya amb els companys perquè, a les pràctiques, per exemple, ells tenien un vestidor i jo estava sola en un altre", assenyala. Precisament, la separació dels vestidors o de les zones de descans va ser un dels temes que l'àrea i el cos de Mossos van haver de tenir en compte quan va entrar la Sílvia, ja que al principi es va trobar que els havia de compartir amb els altres companys.

Les dues asseguren que "per ser dones, han hagut de demostrar més". "El vestit de protecció i el material que fem servir pesa molt i el primer que et retreuen és que et costarà traginar-lo. Aleshores vols demostrar que ets capaç físicament de tirar endavant la feina", afirma la Sílvia. "Un dia, quan la Joana estava fent les pràctiques de camp, vaig adonar-me que es trobava en la mateixa situació a què m'havia afrontat jo. La veia movent material sense parar, amunt i avall. Li vaig dir que no havia d'estar demostrant contínuament que era millor que els altres, que era més forta, però no em va escoltar. Ho va haver d'aprendre sola", somriu la Sílvia. "Al final, arriba un moment en què saps que, si has superat el curs, has resolt les proves que t'han posat i t'has afrontat a les intervencions reals, ets igual de vàlida que els companys i que no cal demostrar més", conclouen.

Informació i intel·ligència, fonamentals davant l'amenaça terrorista

Les tasques dels TEDAX-NRBQ són moltes i molt diverses. Des de feines de despatx a sortides operatives. Hi ha guàrdies de 24 hores per poder respondre en qualsevol moment. D'altra banda, per torns, es dediquen a preparar i revisar el material i a analitzar tota la informació que els arriba dels Mossos, d'altres cossos i d'altres països perquè els companys que estan de guàrdia puguin tenir tot el que necessiten en qualsevol moment.

"Quan vaig entrar, hi havia ETA, els GRAPO i algun grup anarquista, tot i que ja parlàvem de terrorisme jihadista, que ara és l'amenaça principal", apunta la Sílvia. "Hem d'estudiar la informació i analitzar-la molt. És molt important que la informació ens arribi com abans millor. No sabem quan ens podem trobar un amenaça i, si estem actualitzats, estarem més ben preparats", assenyala la Joana.

La necessitat d'actualitzar la informació i convertir-la en intel·ligència es fa especialment patent en el nivell d'alerta terrorista 4 sobre 5 i en un context de cada vegada més tensió per aquesta amenaça. Els TEDAX tenen ara més serveis planificats, és a dir, se'ls requereix més presència o més proximitat en esdeveniments que poden tenir algun risc específic per la concurrència de públic o bé amb la visita d'autoritats. Ara bé, no han notat un augment exponencial de les sortides per possibles artefactes improvisats, perquè la "informació dins el cos és molt bona", afirmen.

De les noves tecnologies a la Guerra Civil

L'àrea compta amb un robot per a les seves intervencions, una eina per respondre millor. Ara bé, els TEDAX tenen més en compte les noves tecnologies per com se les poden utilitzar en contra d'ells que per com els poden ajudar. "Si em compren un dron per treballar, segur que en trauré profit, però m'he de preocupar més sobre com em poden atacar amb un dron", avisen.

L'altra gran branca d'intervencions que realitzen els TEDAX són els artefactes bèl·lics, sobretot de la Guerra Civil, que encara es troben enterrats o amagats i que es neutralitzen o es fan explotar en una pedrera. Cada any, desactiven entre 700 i 1.000 artefactes de la Guerra Civil, que es descobreixen sobretot quan hi ha moviments de terres per obres o pluges. Només la paràlisi de la construcció per la crisi econòmica va reduir lleugerament el nombre d'explosius detectats.