La guspira més crítica

L´independentisme, la gestió de la sanitat pública, de la seguretat i de TV3, blancs de les columnes de Quintà

21.12.2016 | 06:30

Amb un estil directe, a voltes fins i tot telegràfic, Afons Quintà era un opinador que no deixava pràcticament ningú indiferent amb la seva «Guspira», l´encapçalament que va triar per a la seva columna a Diari de Girona. Molt crític amb el procés independentista –«des del primer dia de llançament del secessionisme casolà, devia ser cap al novembre del 2011, aquest es va atribuir una manifesta superioritat moral. Des d´aleshores no han parat ni un dia. A més, qui diu superioritat ­moral també pot dir representativitat moral. Els diaris estan farcits de ridícules i variades representativitats morals», escrivia l´11 d´octubre passat–, els últims mesos la gestió de la sanitat pública s´havia ­convertit en la seva obsessió: «Donant-hi voltes m´he convençut que la sanitat pública catalana es va muntar (com la comunicació social, com l´ordre públic, com l´ensenyament, com tot) amb escasses reflexions i escassos o nuls bons sentiments», defensava diumenge passat en el seu últim article a Diari de Girona.

La gestió de TV3, de la policia catalana i de l´ensenyament públic també van ser blancs de les seves crítiques, sempre raonades i molt sovint documentades.

I també rebia la política cultural, amb el permís de la televisió pública catalana: «Que ningú se n´estra­nyi: això és el que passa cada dia. Certament, aquí la cultura no és allò que queda en l´home quan aquest ha oblidat la resta, sinó allò que el polític necessita per enganyar més, millor i de manera duradora, fins que un dia la broma és desemmascarada. Ara bé, això costa, si bé ­darrerament TV3 hi ajudi a totes hores. Moltes gràcies per mostrar el llautó (06/09/2016)».

La trajectòria professional de Quintà era dilatada: va crear els programes en català de Ràdio Barcelona –Dietari va ser el primer informatiu emès íntegrament en català, sota l´empara de Carlos Sentís– i va treballar per a la programació catalana de TVE. També per al The New York Times, les agències de notícies Associated Press i France Presse, i el diari Tele/Exprés. Va ser assessor científic de la Gran Enciclopèdia Catalana i va deixar a El País proves de la seva capacitat professional avançant informacions sobre la política catalana que van significar autèntiques exclusives.

Va ser en la seva condició de delegat a Catalunya de la capçalera del grup Prisa que que va publicar una sèrie d´articles que relacionaven Jordi Pujol amb el cas Banca Catalana –anys després, l´administració Pujol el designà director general del Projecte d´Empresa Pública de Producció i Emissió de Televisió de Catalunya.

Després de deixar la direcció de TV3, Quintà va prendre part en el projecte d´El Observador, diari impulsat per Lluís Prenafeta –ex-secretari de la Presidència en temps de Jordi Pujol–, i del qual va ser director fins pocs mesos després de la sortida del primer exemplar.

Des de llavors, Quintà va ser ­columnista del diari Avui, on fins l´any 2005 publicava la columna diària «L'encenall» i la setmanal «Planetàrium»; després hi va ­perdre espai significativament, i va deixar d´escriure-hi l'any 2009.

Tres anys més tard, el mes de maig de 2012 ,va ser nomenat director de diari digital El Debat, en substitució de Francesc Moreno. Esporàdicament també participava com a tertulià en alguns programes de televisió.

Internet i les xarxes socials bullien pocs minuts després que es conegués el terrible crim ocorregut al pis dels Quintà, al carrer de Fígols del districte barceloní de les Corts. Tant és així que en pocs minuts la tragèdia va esdevenir trending topic al Twitter.

Entre aquells que van dedicar alguna piulada al periodista, s´hi comptava Quim Monzó: «Una altra de les normes d'Alfons Quintà quan era director de TV3: prohibit dir ´a casa nostra´ com a eufemisme d´´a Catalunya´. A favor!, recordava l´escriptor i columnista de La Vanguardia, des del seu perfil a la xarxa social (@QuimMonzo) en referència a l´etapa en què Alfons Quintà va estar al capdavant de TV3.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema