Si hi ha una localitat que ha vist créixer Joaquim Barraquer i Moner, aquesta és Castelló d'Empúries. Qui seria eminent metge i professor tan sols tenia 13 anys quan van començar a anar-hi amb la família. El Mas Cortal d'Avinyó era propietat de la seva mare, que portava el ?cognom Moner i era descendent del poble altempordanès. Durant tots els anys que hi van estiuejar, el ritme frenètic de la ciutat de Barcelona es veia immediatament substituït per una calma que va buscar el professor per la resta dels estius de la seva vida. Corria l'any 1944 i Barraquer explicava que anar a Castelló d'Empúries era veritablement una delícia. «Veníem aquí a muntar a cavall i anàvem a les festes majors, a ballar sardanes o a la platja en tartana i anàvem a fer la cargolada». Barraquer gaudia resseguint els camins de la vila (malgrat que ja els sabia tots de memòria) i se sentia com un habitant més del poble. De tant en tant venia algun dels veïns a fer-li una consulta, però de manera desenfadada i sense gaires exigències. «Les vacances eren tranquil·les, en contacte amb la natura. Anàvem a la platja entre el Fluvià i la Muga, i de vegades amb la nostra embarcació ens arribàvem fins a l'Almadrava o Cadaqués per fer-hi alguna excursió» explicava l'oftalmòleg.
L'etern estiuejant
«L'Empordà és una terra molt bonica, els vents ho netegen tot i no és veritat que se't fiquin a dins del cap. El que m'agrada més és passejar pels camps», amb aquesta breu explicació Joaquim Barraquer descrivia la seva passió per l'Empordà en una entrevista a Diari de Girona el 1983, ara ja fa més de 30 anys. La seva casa estava situada entre uns camps molt fèrtils, no gaire lluny dels aiguamolls de l'Empordà, a tocar de la carretera que va des de Castelló fins a Sant Pere Pescador. Durant els anys de maduresa del professor, ell i la seva esposa Marina van continuar organitzant vesprades al mas, acompanyats de personalitats com el difunt mossèn Narcís Costabella, el pintor Lluís Roura o bé l'exalcalde de Castelló, Xavier Sanllehí.
Fill adoptiu de la vila
La passió per les terres empordaneses va portar al doctor Barraquer a esdevenir fill predilecte de Castelló d'Empúries l'any 2000. El poble va decidir rendir un homenatge a l'oftalmòleg que estiu rere estiu havia passat les seves vacances a la localitat, mantenint una vinculació molt estreta amb la seva gent i ajudant molts castellonins. L'exalcalde, Xavier Sanllehí, va destacar el «prestigi internacional» de Barraquer i la seva bona relació amb Castelló d'Empúries. L'acte es va fer en una plaça, que encara avui dia resta batejada com a «plaça del Professor Joaquim Barraquer i Moner». Tres anys després, l'agost del 2003, Barraquer va fer de pregoner de la Festa Major del ?municipi.
