semblaria que dins d'una setmana s'acabarà l'avorrida cançó de l'enfadós de la probable impossibilitat de Mas de presentar-se, de la manera que voldria, a les eleccions catalanes. Ja seria hora.

Tinc moltes més ganes d'escriure sobre el repte terrorista que palesament afecta tot el món democràtic. Hi incloc dins aquest món democràtic els dissortats demòcrates que són àrabs i musulmans, els que són musulmans però no àrabs, els que són àrabs però no musulmans i a aquells que no són ni àrabs ni musulmans, si bé viuen en el món de domini arabomusulmà.

Malgrat aquest meu sincer desig, encara hauré d'escriure una mica més -el mínim possible- sobre l'enganyifa independentista, de la qual ja es pot veure que el principal motor és el desig del polític fallit Artur Mas de continuar manant.

Es pot estar en contra del que en penso. Però no pas acusar-me de no haver exposat amb arguments, des de fa anys i també ara. Escric quan encara no se sap el resultat -o el que oferiran com resultat- de la imprevista reunió en curs de la cúpula suprema d'ERC. Seria bo per aquest partit que optés pel realisme.

La coalició de la qual forma part ha fallit. És tan cert com que l' independentisme va perdre les eleccions del 27-S. Entre altres proves, ho acredita el que no poden tirar endavant. Si arribessin a formar un govern, aquest no podria fer res, res de res. El delirant programa de la CUP «Fil a l'agulla», que cal llegir, a Internet, ho prova irrefutablement.

Homs, de qui dubto que tingui sentit de la vergonya, ja parla de tirar enrere mentre, ai las, continua tirant endavant a tot gas. Caldria que algun partit independentista digués clarament que s'ha d'anar a unes noves eleccions i que tindran necessàriament un marc partidista diferent. Tot ha canviat i els polítics ho han d'assumir. La dicotomia entre independentisme o no, i a més a corre-cuita fa riure. És tan difícil d'entendre?

Tampoc pot perdurar el governar des de la Generalitat a partir de la constant enganyifa mediàtica. Va ser potenciada per ERC quan el Tripartit va cometre l'imperdonable error de confiar-li els mitjans de comunicació de la Generalitat. ERC hi va afavorir un «soviet» i una «crosta independentista», com molt bé denuncià fa anys el diputat Joan Ferran. Això no pot continuar. Un dia o altre, farà figa. Ja ho hauria fet si l'organització de RTVE present a Catalunya hagués volgut i pogut, malgrat ser-li difícil, crear un pol informatiu professional, és a dir antitètic al de la Generalitat. Però per ara el més calent està a l'aigüera.

Mentre això no arribi, hi podran haver un aventurer i un partit que no es pot ni mirar al mirall -CDC- que es creguin que poden mantenir-se en el poder gràcies a un mitjà immoral, capaç de tot. Ara es dedica a culpar a la CUP per no acceptar la candidatura de Mas, quan el rebuig d'aquest és el millor punt, o el més presentable, del seu programa.

Segons em diuen fonts molt directes sobre el rebuig com candidat la CUP no ha canviat ni canviarà. A dia d'avui tots les seves declaracions, tota lògica i tots les síndromes mostren que la CUP no canviarà de criteri respecte a Mas.

Això no obstant, la CUP, com altres partits extremistes, en ocasió de l'enderrocament del criminal Saddam Hussein, ha mostrat que el seu odi a les societats lliures ho supera tot, fins i tot l'enteniment. El perden i es queden tan tranquils. Continuen odiant la Unió Europea i l'OTAN. Ai caram, potser es pensen que així els terroristes el deixaran tranquils. O els ajudaran. Què no dir de l'immens tema del terrorisme islàmic? Que, diria Pero Grullo, és terrorista i islàmic. En públic, Junqueras podrà dir missa, per dir-ho usant una expressió idiomàtica. Ara bé, tots els que tenim un dit de front sabem que Junqueras i Romeva estan en total sintonia.

De manera per a mi massa lenta, contribueixen que Mas encara perdi més els papers. El drama és que allargant una necessària i justa agonia estaborneixen encara més un poble que està fart d'una aventura inútil, innecessària i impossible.