Ala reunió del comitè executiu de CDC de dimarts al vespre, el conseller Mas-Collell va manifestar que aquest mes la Generalitat tenia prou diners per pagar els seus salaris, però no pas als proveïdors. Per atendre a aquest enorme paquet va manifestar que només podia confiar en un nou crèdit de l'ICO (Instituto de Crédito Oficial) que avui li pogués concedir l'Estat. Ahir això era incert.

El conseller d'Economia no és membre d'aquell organisme. Però Artur Mas el va convidar perquè exposés la dramàtica situació financera de la Generalitat. Mas-Collell també afirmà que per al mes vinent "la Generalitat no disposa de diners per pagar els sous dels seus funcionaris i treballadors, ni tampoc als proveïdors", segons m'explica amb detall un dels membres d'aquella cúpula executiva de CDC. Vaja, que anem de malament a molt pitjor.

Una intervenció d'un membre de ple dret del comitè fou respecte a la "delegació de poders" feta per Oriol Pujol respecte a la secretaria general de CDC. Va afirmar que no hi havia cap problema a acceptar-ho ara, cosa que es va fer, per assentiment, és a dir sense votació. L'intervinent afegí que aquesta delegació no podia durar per sempre, atès que el procés judicial pot ser molt llarg.

Va afirmar que, per tant, calia preveure un congrés extraordinari, per ratificar-ho, o no, precisant que si la direcció no el convocava "un grup de militants podria reunir el nombre necessari de signatures per forçar la celebració del congrés extraordinari". Segons precisa una font present, això "va provocar mirades assassines per part del petit nucli de la direcció, entre elles la d'Artur Mas".

És difícil saber quantes signatures de militants de CDC poden obligar a convocar un congrés extraordinari. Els estatuts del partit degudament actualitzats no són fàcils d'aconseguir, com efectivament admeten diverses fonts de CDC. No em van saber donar el nombre o la proporció de militants que fan falta.

Malgrat el panorama escruixidor presentat pel conseller Mas-Collell, la majoria d'intervencions van ser de caràcter sobiranista, contràries a enteses amb el PP. Una font em diu: "No sé com no es pot veure que, segons el que exposà Mas-Collell, estem senzillament vorejant la fallida de la Generalitat".

El mullader no pot ser més gran. Tot s'aguanta pels pèls, amb un president de la Generalitat que es pot veure obligat a convocar eleccions anticipades dintre de quatre dies i CDC (o si es vol CiU) ni tan sols cerca un posicionament clar i acceptat per tots, cosa que requereix un congrés extraordinari.

En aquests moments no està clar que Artur Mas estigui en condicions de poder tornar a aspirar a ser president, ni que ho vulgui, encara que això sembli més probable. Fins i tot si volgués repetir seria prudent que, en una situació tan fluida i tan polaritzada, hi hagi un altre aspirant, actiu o esperant, com ho era Oriol Pujol.

En els darrers anys a CDC hi ha hagut dues cúpules, malgrat que la majoria dels mitjans de comunicació ho hagin callat. Eren dues tríades. Una la de Mas, amb aquest Homs i Germà Gordó. Una altra era la de l'expresident Pujol, juntament amb Oriol Pujol i Felip Puig. Ho he explicat mil vegades. No tinc res a rectificar, excepte precisar que Gordó i Oriol Pujol estan força fora de combat i que el garbuix sorgit ara és multiforme.

L'esquema anterior no ha desaparegut sinó que s'ha pervertit. Mas i Homs estan aferrats a un poder cada dia més confús, magmàtic i impotent. L'altre pol, més fort en teoria, però de difícil avançada, el formen Jordi Pujol i Felip Puig, avui coincidents amb el dirigent d'UDC Duran Lleida. Els tres prioritzen el diàleg amb l'Estat.

Però no passa res. CDC no vol que l'opinió pública percebi la seva situació real i per això Mas no vol convocar un congrés extraordinari, expressió cada dia més pronunciada a cau d'orella, però silenciada en públic. Quan un agosarat ho diu en una reunió interna - com la de dimarts - pot córrer riscos. Això va així i el Titanic es va enfonsar amb l'orquestra tocant. Hi havia d'haver flabiols. Però segur que a CDC, per ara, hi ha molts més flabiols. Algun dia poden ser substituïts per tocs a sometent, i no pas per raons externes.