L'organització no governamental (ONG) Transparència Internacional ha presentat per primera vegada a l'Estat un Índex de Transparència institucional que analitza la transparència de les comunitats autònomes. D'aquesta avaluació, Catalunya treu un notable i se situa la quarta del rànquing estatal per darrera d'Andalusia, Galícia i La Rioja. El territori se situa per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes (71,5 punts sobre cent) en una valoració general i obté 82,5 punts. L'informe d'aquesta organització només valora si la informació que es demana està o no disponible al públic, sense analitzar la qualitat de la informació ni la gestió dels governs territorials.
Per àrees, Catalunya està molt per sobre de la mitjana (68,5) pel que fa a la informació que aporta sobre la comunitat i se situa en tercera posició amb 87 punts. Sobre la relació amb els ciutadans i la societat obté 94,7 punts superada només per Castella i Lleó. En matèria d'ordenació del territori, urbanisme i obres públiques, Catalunya treu la màxima nota possible. Empitjora pel que fa a la informació econòmica financera que ofereix amb 58,8 punts sobre 100. L'assignatura pendent és la comunicació de contractacions de serveis i subministraments on cau a la novena posició amb 62,5 punts sobre 100.
'El que vol ser transparent, ho és', amb aquesta contundent afirmació el president de Transparència Internacional (TI), Jesús Lizcano, justificava la necessitat d'aquest estudi. La transparència, per tant, no depèn del color polític sinó de la voluntat.
Un altre extrem que s'ha volgut puntualitzar des de l'organització és que no es pot relacionar transparència i corrupció perquè el que mesura aquest índex és l'accessibilitat a la informació per part dels governs territorials i no pas el contingut. Això sí, Lizcano ha explicat que 'on hi ha llum i dades prospera menys la corrupció i els serveis milloren'. 'Descobrir qui són els corruptes és tasca de la policia', ha volgut puntualitzar, Jesús Sánchez, director general de la Fundació Ortega i Gasset.
Alguns territoris, 'per tradició', con el cas de Catalunya que ha reforçat molt la tecnologia i Internet, posen més informació als seus webs, el que incrementa la seva transparència.
Aquesta és la primera ocasió en que TI investiga la transparència de les comunitats. En els tres anys anteriors s'havia posat la lupa sobre els ajuntaments. Aquesta experiència els permet assegurar que els pròxims anys les dades de les comunitats milloraran. 'A través de l'exemple es dóna un tendència d'imitar als millors', ha assegurat Jesús Sánchez i en 'aquest cas es produirà', ha vaticinat. Precisament aquest estudi és el que busca, 'esperonar' els governants per a ser més clars amb els ciutadans.
A nivell col·lectiu, els organitzadors consideren que el nivell és 'alt', tot i que cap comunitat arriba a l'excel•lència i no aconsegueix el 100% dels punts. La mitjana és del 71,5%. Deu comunitats arriben al notable, tres obtenen un bé i les quatre restants s'han de conformar amb un suficient.
En general l'assignatura pendent és la transparència econòmic-financera ja que la mitjana no aprova (48,8). Les àrees de més transparència són les relacions amb els ciutadans i la societat, l'ordenació del territori. En la zona intermèdia se situa la informació sobre la comunitat autònoma i la transparència en les contractacions de serves i subministres.
