L’obesitat és una problemàtica creixent en infants i adolescents

La prevenció de l’obesitat infantil «comença a la pregestació», informa José Naranjo, gerent del patronat municipal d’esports a Figueres, qui recentment ha publicat Com prevenir l’obesitat infantil?, una guia adreçada a famílies i professionals. El llibre, segons explica l’autor, s’inspira abans de la Covid-19 quan, «parlant amb el professor de natació, vam observar que més del 50% d’infants que participaven en l’activitat tenien sobrepès, dels quals 5 tenien obesitat extrema, és a dir, entre un 30 i un 40% més del seu pes estàndard». L’estadística es dugué a terme a la piscina Minswim de Figueres, on Naranjo n’és l’amo. Després de l’anàlisi d’aquest alt percentatge d’obesitat en infants, «vam decidir posar el nostre granet de sorra», indica el professional. Escriure aquesta guia «no des de la teoria, sinó des de la pràctica», manifesta.

L’obesitat es pot convertir en crònica si no es preveu i no se’n fa un seguiment adequat, a més de desencadenar diverses patologies. Té unes causes i unes conseqüències. De fet, hi ha certes correlacions entre l’entorn i la seva prevenció i, segons Naranjo, «s’estan produint molts problemes de bullying amb la mainada amb obesitat, per ser diferents». En aquesta mateixa línia, l’expert parla d’obesitat abans de la gestació. «En el procés de gestació, hi ha factors determinants del seu entorn que pot provocar que el fetus surti amb un pes excessiu», i això s’ha de detectar a temps perquè no es converteixi en quelcom crònic. Naranjo emfatitza «l’entorn obesogènic», com aquell que s’indueix per activitats més sedentàries, ingesta d’aliments més calòrics i, d’acord amb l’expert, aquest entorn moltes vegades queda influït per herència, de la genètica de la família i també dels hàbits d’aquesta. «En un entorn on la família pateix obesitat, l’alimentació no es té en compte, ni tampoc l’activitat física», declara, i afegeix que «el nen a partir dels 7 mesos se l’ha d’incentivar el moviment a la piscina, a l’entorn escolar» perquè el cos s’acostumi a la mobilitat. Per això, i molt més, la família hi té un paper important: actuar davant la problemàtica que va més enllà d’un número de pes. Fomentar hàbits saludables per als seus fills o filles pot prevenir factors de risc de malalties, ja que l’obesitat no deixa de ser un excés de greix al cos, el qual, si no es manté un control, causa malalties que poden derivar fins a la mort prematura. D’acord amb Naranjo, «l’obesitat redueix l’esperança de vida entre un 15 i un 20%».

Altres factors estretament vinculats amb l’increment de la problemàtica provenen de «l’entorn social i econòmic». Cal no oblidar que les noves tecnologies «han augmentat considerablement el sedentarisme entre infants i adolescents». En aquest sentit, l’entorn social fa referència als trets culturals i tradicionals de les diverses ètnies, que, segons l’autor, s’ha demostrat que alguns col·lectius són més susceptibles a l’obesitat en infants i adolescents, perquè «la cuina del seu país es basa en hidrats de carboni». El fet que alguns estudis demostrin que les persones amb nivell socioeconòmic baix pateixen més risc de sobrepès, entre altres motius, es deu a la manca de recursos. Moltes famílies no poden accedir a totes les activitats, ni tampoc pagar segons quins aliments i opten «per una alimentació més rica en calories» defineix l’expert, creant grups de risc. Encara que assenyala que «en el país s’ha detectat un gran nombre d’infants amb obesitat», indiferentment de la seva procedència. El focus rau en el canvi de mirada de les famílies, ja que el «nen pren de referència els seus pares» per adquirir estils de vida concrets. Un infant no entén l’obesitat fins que «veu que no arriba a una activitat física a l’escola, per exemple» i aquí, explica Naranjo, «es genera un problema del seu estat emocional». El seu pes el limita a desenvolupar habilitats físiques, però qui ha d’actuar «són els pares», reivindica l’expert i afegeix, «si tens l’escola a cinc minuts de casa, ves-hi caminant». Aprofitar zones verdes, sortir a caminar, establir un vincle amb la família, tot i que «és cert que abans era més fàcil sortir al carrer a jugar, ara hi ha un tema d’inseguretat», manifesta, que es contraposa amb l’alternativa digital. Tot i això, s’ha de tenir en consideració «l’excés», com tot, ha d’estar sota control, de la mateixa manera que s’han d’evitar les obsessions: l’excés de greix malmet la salut igual que la manca d’aliment.

En definitiva, la guia és comprensible per a infants a partir d’11 anys, detalla l’autor, qui pretén fer-la arribar a diversos indrets del món.