Bond

Seguint amb el corrent revisionista dels últims anys, ara ens arriba que ni el mateix Bond, James Bond, se salvarà de la correcció de les expressions que puguin semblar ofensives en els llibres de Ian Fleming, autor de la saga d’un dels detectius més famosos del món.

És obvi que cada temps té la seva manera de fer les coses. A ningú se li acudiria actuar avui amb els criteris que regien durant segles precedents. Aquest és el fet més esfereïdor: comprovar que el principal problema és precisament el passat. I la veritat és que tot plegat no pot deixar-me més inquiet, ja que, si hem d’estar sotmesos a les contínues actualitzacions de les obres antigues per adaptar-les al nostre temps present amb la millor voluntat que no ens siguin ofensives, acabarem per perdre l’essència de qualsevol creació artística que no estigui feta en els últims anys, però no dir mesos, a la velocitat que tot avança.

Em sembla ridícul alhora, que determinades expressions emanades del bo de la pel·lícula encara que una mica canalla (Bond, James Bond), li siguin literalment esborrades per no ser el que en diríem moralment adequades o políticament correctes. A veure, estem parlant d’un personatge de ficció que malgrat ser el nostre heroi vencedor no es caracteritza per ser precisament un exemple de moral. Tot el que diu contra els altres personatges de ficció, com pugui ser de dissipada la seva vida personal, o els pecats capitals que es desprenguin de la seva existència són precisament part de la trama que es mou en un relat de ficció concret que es desenvolupa en un moment històric concret.

Per cert, em preocupa també saber qui és que decideix la sensibilitat permesa a cada moment i a partir de quins criteris. Ho dic perquè, si es tracta de modificar les creacions artístiques històriques, més enllà del respecte a la propietat intel·lectual dels seus autors, entenc que caldria un consens sobre què i com cal modificar, i pel que veig, a la política i a la societat en general, hi ha un ample debat estès sobre allò que és i el que no és acceptable.

La veritat és que últimament no ens deixen tranquils amb les revisions periòdiques del llenguatge. L’agent 007 se n’havia vist de tots colors al llarg de la seva trajectòria i sempre havia estat capaç de sortir airós dels seus duels. S’ha carregat al doctor No, a Goldfinger, al Tauró i a desenes de dolents, però aquesta vegada ha sucumbit davant la implacable Internacional Papanates.