Canvi de paradigma a les rebaixes

«Ja no són el que eren». Quantes vegades no haurem sentit aquesta expressió aplicada en mil i un escenaris diferents de la nostra vida. En el meu cas, va ser només fa uns dies en un carrer qualsevol. Els meus interlocutors parlaven d’aquelles rebaixes que ara fa deu anys varen abandonar el seu format tradicional per convertir-se en una altra cosa. Mantenen el nom, és cert, però l’esperit ha canviat.

Ja fa una dècada, i més enllà, d’aquelles repetides imatges de llargues cues esperant l’obertura d’alguns grans establiments. Era la posada de llarg mediàtica d’unes rebaixes que, abans del canvi legislatiu de 2012, es limitaven a l’estiu i a l’hivern. A partir d’aquell moment varen desaparèixer períodes, franges de descomptes i restriccions de tota mena. I ara, quasi tot s’hi val.

El canvi, segons recorda un recent article de la Universitat Oberta de Catalunya, va arribar a remolc de la moda ràpida i l’entrada contínua de col·leccions, més enllà de les temporades que tradicionalment havien marcat el sector. Una transformació que també ha accelerat el comerç electrònic i l’arribada de campanyes foranes destinades a incrementar el consum en èpoques determinades i amb noms que delaten un origen llunyà, com Black Friday o Cyber Monday.

Mentre el consumidor pot haver guanyat amb aquests canvis –hi ha qui pensa que també hi ha perdut– el principal damnificat ha estat el petit comerç, l’habitual als carrers de la comarca. La seva dimensió i les característiques fan que d’entrada, jugui amb desavantatges evidents. I no només en temps de rebaixes.

Ara bé, parant novament l’orella, la sensació al sector comercial empordanès és que deixem enrere un any excepcional i amb xifres que superen temps prepandèmics. Bravo per a tots ells, per resistir i adaptar-se, però sobretot per veure el got mig ple i per no rebaixar expectatives. Una dosi d’optimisme en els temps que corren, sempre ajuda.