Sense mòbil

Acabo de llegir que l’agència de notícies Reuters ha tret una notícia en la qual diu que aquest hivern és possible que ens quedem sense cobertura telefònica. Sembla que a Europa hi ha al voltant de 500.000 torres de la xarxa i la majoria d’elles estan equipades amb bateries de reforç que mantenen el servei al voltant d’una mitja hora, per poder superar petits talls d’energia elèctrica. Però davant la possibilitat d’apagades de més durada, no asseguren la cobertura. Sembla que França treballa per garantir la connexió als hospitals i a la policia, però no podrà fer el mateix amb la resta de la població, Suècia s’està preparant per a fer-hi front, com Alemanya on Deutsche Telekom té previst utilitzar generadors dièsel per fer front als talls... llavors?

Llavors potser serà el moment de prendre consciència que l’electricitat està en la base del funcionament de tot (també del nostre propi cos). L’electricitat és un principi universal que es troba en la base del seu moviment, que genera so a través de les ones que emet, i que encara que hagi existit des del principi, els humans no vam saber com usar-la fins a les darreries del segle XIX.

Ara resulta, un segle i mig més tard, ara que ho tenim tot elèctric i que necessitem el mòbil per a tot, tant per fer una gestió bancària, com administrativa, o mèdica, o de qualsevol altra índole... ara ens diuen que ens quedarem sense cobertura.... Què farem?

Però és que, a més, el mòbil, amb les seves xarxes com WhatsApp, per exemple, s’han convertit en una cohesió social que substitueix els petits cercles de veïns per eixamplar-los fins a llocs tan llunyans del planeta que no tenim la sensació de distància ni de separació. Avui dia la família dispersa segueix en contacte de manera immediata, amb veu i imatge, sense estar pendent de la carta de paper a la bústia corresponent. I més coses. S’acabarà la comoditat de les vídeo-reunions? Funcionaran els caixers? I els semàfors? I...???

El tan predicat «decreixement» que s’havia de pronunciar amb boca petita perquè, deien, espantava la gent, ens atraparà trobant-nos desprevinguts. No obstant això, podrem practicar una vella dita dels indis americans que fa: «Atreveix-te a escollir allò que és incert en lloc del que és previsible, i mai et cansaràs d’estar viu».