Renovar o reformar

Sabem –fa dies que ho diem i cada vegada ho diuen més persones– que toca fer canvis. Que estem en un punt de crisi sistèmica que no té retop. La pregunta, però, és: què hauríem de fer, amb nosaltres i la societat? Renovar o reformar?

Hi ha una coneguda frase que diu «renovar-se o morir», que expressa la saludable necessitat de fer canvis, i sovint es refereix a canvis radicals, sigui en el comportament, la imatge, el treball, etc. És una expressió popular castellana, sembla que derivada d’una frase que s’atribueix el filòsof Miguel de Unamuno: el progrés consisteix a renovar-se. I el progrés és aquella acció per la qual s’avança, es camina endavant, sigui a escala individual i/o col·lectiva, normalment passant d’un estat a un altre de superior i millor. Però en aquest procés de millora i avenç, fa falta voluntat de deixar enrere les coses que no serveixen, de la mateixa manera que la serp canvia de pell per poder créixer. Hi ha, no obstant això, diferents nivells de progrés, i sembla que ens hem encallat en un cent per cent materialista que només té en compte el fet de tenir en lloc del de ser.

I no semblem massa proclius a les renúncies necessàries, i ens aferrem a allò vell i caduc per costum, per por a lo nou o per qualsevol altra cosa. Llavors és quan parlem de renovar. Quan es renova només es fan modificacions per tal que alguna cosa o situació adquireixi un aspecte que la faci semblar nova... encara que no ho sigui i, en el fons, continuï sent la mateixa rèmora que volem treure’ns de sobre.

Però... i si reformem? Si ens decidim a reformar voldrà dir que formem de nou quelcom, i que ens embranquem a fer modificacions consistents per a millorar una cosa o situació. Aquest fer pot implicar-nos a nosaltres mateixes, com a persones o com a societat, perquè la versió reflexiva del verb, reformar-se, implica el fet de corregir-se a escala personal i col·lectiva, en els costums i les actituds. És el que tocaria fer ara? Reformar-nos tots plegats, de dalt a baix? Canviar costums i hàbits que ens estan portant cap a una situació no desitjada? Els canvis dràstics que ens van obligar a fer durant la pandèmia... han servit per a reformar-nos encara que només sigui un xic? Veient la moguda d’invasió turística d’aquest estiu semblaria que no, que només ha servit per a fer-nos desitjar més tot allò a què hauríem de renunciar per a poder re-formar-nos.