L’AP-7: La Gran ratera?

D’entrada una ratera, però de sortida moltes més coses, que queden tapades per les solucions que es donen: afegir un carril, ampliar àrees de descans, desviar els camions, reduir la velocitat, etc. Potser ens hauríem d’aclarir una mica i no fer-nos trampes al solitari. El problema no està en mans del Servei Català de Trànsit i les solucions no vindran del RACC. No ens enganyem. Si la Generalitat, amb el concurs d’altres institucions i actors socials i econòmics, no situa el problema de l’AP-7, en un marc d’emergència climàtica, mobilitat sostenible i transició energètica i ferroviària, anem al caos!

Però clar, estem en el de sempre, que prendre segons quines mesures que poden resultar impopulars i a un any de les eleccions municipals, és una «patata calenta». Així i tot, amb voluntat política i solucions imaginatives, es podria endegar una campanya per esponjar l’AP-7. No posant més facilitats, augmentant l’efecte crida, si no més limitacions. Per repartir el cost polític de les mesures, s’hauria d’implicar el màxim d’administracions, fer una declaració institucional amb gran repercussió mediàtica i endegar un paquet integral de mesures, algunes immediates i simultànies i altres graduals, però a mesos vista, no a anys vista.i haurien d’estar implicats els Ministeris de Foment i el de Transició Ecològica, la Generalitat òbviament, les diputacions de Girona, Barcelona i Tarragona, tot els ajuntaments per on passa l’AP-7, el RACC i les associacions de consumidors i de foment del transport públic.

Òbviament, l’objectiu seria desincentivar l’ús de l’AP7, amb un pla de xoc: Augmentant freqüència, destinacions i parades en el transport públic, que en algun cas s’haurien de doblar o triplicar, a part de millorar el servei. Augmentar amb nous serveis ferroviaris. Penalitzar fiscalment, el creixent i desbocat també transport de mercaderies i la logística del comerç electrònic, per no dir Amazon. S’han d’executar de forma extraordinària i urgent els trams que encara queden del projectat «corredor mediterrani» i mentre, fer by-pass provisionals. S’ha de restringir el llindar d’emissions de CO₂. S’ha d’aplicar urgentment, el suspès impost de CO₂ a vehicles contaminants (turismes) i endegar l’ajornat per camions. Dues mesures molt urgents. S’han de crear més aparcaments i ampliar els existents, amb millors serveis, al costat de les estacions de ferrocarril, per facilitar l’accés al centre de les ciutats. S’han de crear amb consorci publicoprivat, subvencionats, serveis de car-sharing (cotxe compartit), al màxim de grans ciutats de més de 50.000 habitants. En fi, i sobretot, les administracions han de donar exemple.