L’home del disc d'urani

Ha tornat una de les sèries més longeves de la televisió. Acaba d’estrenar-se la vint-i-dosena temporada de Cuéntame cómo pasó, una revisió a la història recent d’Espanya que aquest any arribarà al capítol quatre-cents. L’estrena ha vingut acompanyada d’una nova capçalera amb una versió de la cançó dels Fórmula V que dona nom a la producció, ara interpretada per un artista que ha viscut en paral·lel a les peripècies familiars dels Alcántara, Raphael.

La reconciliació d’Antonio (Imanol Arias) i Mercedes (Ana Duato) ha coincidit en el temps amb la presentació de Raphaelismo, una docusèrie sobre el cantant que va néixer com a Miguel Rafael Martos Sánchez, Raphael. Confesso que mai havia estat a la llista dels intèrprets de la meva vida. Al contrari. Vaig créixer veient amb desgana com es colava en el televisor en blanc i negre de casa. Un habitual d’aquells especials de Cap d’Any eterns en què, en algun moment, un dels presents es dirigia a la pantalla dient: «Mira, el descaragola bombetes». Una expressió nascuda el 23 juliol de 1962. Aquell dia, un fotògraf va captar el gest que caracteritzaria per sempre més l’andalús que acabava de guanyar el Festival de Benidorm.

Raphaelismo (Movistar+), dirigit per Charlie Arnaiz i Alberto Ortega, és un viatge a través de la vida d’aquest artista de 78 anys i que encara celebra el seu seixantè aniversari sobre els escenaris. Un retrat amable però que també aborda moments durs com el seu alcoholisme i un trasplantament a vida o mort.

Abandonats els meus prejudicis adolescents, amb el temps m’he reconciliat —sense fanatismes— amb un dels grans crooners de la història. Un dels pocs que ha aconseguit un Disc d’Urani, que certifica la venda de cinquanta milions de còpies d’un disc. Un mèrit només compartit amb Michael Jackson, Queen, AC/DC i U2. Un clar exemple que Raphaelismo no és només una sèrie, sinó una doctrina per als seus seguidors.