He menjat dos «guàrdies civils»

En plena fred de desembre, un filet allargassat de fum de xemeneia trenca el cel de Castelló. Ja és cap al tard i el color roent del poc sol que queda, fa preveure pluja o vent. El cas és que aquests darrers dies de l’any, que ens queda, són força gèlids.

Precisament aquestes jornades carregades de fredor produeixen una sensació de recolliment, és en aquesta circumstància quan ve bé menjar arengades. Qui no ha vist en un moment o altre en algun mercat o botiga una caixa de fusta rodona, amb peixos ben arrenglerats? A Castelló recordo veure aquest petit bidó a Can Bosch, a Can Fontclara o a Can Basí. Avui encara en podem trobar a Can Francesc. Aquest peix no deixa de ser una sardina de mida grossa, en salaó, es caracteritza perquè té un sabor fort, salat i eixut, però deliciós.

Tradicionalment, abans de cuinar-lo, comença un ritual. S’embolica amb dos o tres fulls de diari, es posa enmig del muntant d’una porta i aquesta es tanca. En aixafar-lo la pressió fa que se separi la pell de la carn i això ho posa més fàcil a l’hora d’escatar-lo. Es cuina gairebé sense intervenir-hi, amb no massa foc, es posen sobre una brasa, planxa o fregits amb un rajolí d’oli, volta i volta i llestos. Es pot acompanyar amb un trinxat de verdures, amb llegum o escalivada... Però a mi com m’agrada més és amb torrades sucades amb tomates de penjar i oli d’oliva. Si hi afegeixes allioli ja són l’hòstia! Al voltant d’aquesta menja t’ho passes bé, és una satisfacció culinària, la podríem comparar com estar asseguts a la vora del foc.

L’arengada també és coneguda popularment com a guàrdies civils. He pogut trobar dues raons del perquè s’anomenen així. La primera és que la ració habitual d’aquest plat se servia de dues en dues, fent al·lusió a la clàssica parella de guàrdies. I la segona és que en una de les tantes èpoques que a Catalunya hem patit repressió, es diu que per avisar de la seva presència es penjaven dues arengades d’una canya lligada en una finestra.

En tot cas ahir vaig tenir la satisfacció de menjar-me dos guàrdies civils amb pa amb tomata. Us convido a provar-ho!