No ets ningú per opinar sobre el vestit d’una dona

Saps una cosa? Tu no ets ningú per opinar sobre com va vestida una dona. Ni ets ningú per dir-li si et sembla bé o malament el seu escot. Ni per opinar sobre el seu cos. Ni per dir-li si tens la sensació que s’ha engreixat o aprimat, i que està millor o pitjor amb uns quilos de més o de menys. Tu no ets ningú. Ho entens?

Tu tampoc no ets ningú per dir-li a qui et recorda per com va vestida. Calla. Segurament la teva opinió li importa un rave. O menys. Si vol saber-la, ja te la demanarà. Per molt que et pensis que ets qui sap què, tu, en realitat, no ets ningú.

No ets i no seràs ningú per molts càrrecs que et donin. Per molt de cognom, finques i construccions, tampoc. Per molt que et creguis un valent amb comentaris i insults masclistes i misògins; per molta gent que sempre et rigui les gracietes, que en realitat no fan cap gràcia, i per molt que et facin la gara-gara per ser fill, nebot o cosí de qui ets... no ets ningú.

I vosaltres, tots i totes les que li feu creure que és algú, en realitat li feu més mal que bé. I si li heu donat poder, encara pitjor.

El masclisme, l’homofòbia, la xenofòbia i el racisme no es discuteixen, sinó que es combaten. L’Empordà i, sobretot, el cap de Creus, són massa bonics per embrutir-los amb segons quins comentaris i quines actituds. Prou comentaris miserables i actituds lamentables de tu, que no ets ningú, i de tothom que és com tu.