«Som molts», però, qui sou?

El 26 de juliol passat, Societat Civil Catalana visitava Figueres sota el lema Som Molts. Aquesta és una campanya de l’entitat per tal d’apropar les seves idees a l’interior de Catalunya amb l’objectiu de vèncer el domini polític independentista dels darrers anys. Els seus objectius es basen a garantir el respecte a l’estat de dret espanyol, així com la conservació de llibertats i drets vigents. En resum, es podria dir que SCC vetlla per mantenir l’statu quo actual.

Amb el nou moviment Som molts es vol retrobar un espai «constitucionalista» per poder «fer pinya» contra el sobiranisme. Caldria començar mencionant que l’eslògan de Som molts pot resultar tan confús com imprecís. Ja que l’adjectiu «molts» esdevé una expressió que no determina amb claredat quina és la força popular real que dona suport al moviment. Entenc que aquests últims comicis del mes de febrer, més enllà del partit d’extrema dreta VOX, l’espai polític al qual fan referència s’ha de descriure per mitjà d’un mot poc precís.

Sí que és cert, que Societat Civil Catalana podia tenir certes expectatives el 2017, després de les autonòmiques amb el triomf relatiu de Ciutadans, però aquest any el seu espai polític, descrit amb termes quantitatius, ha resultat més derrotat que victoriós. Resulta notablement curiós que, a part de la mala elecció del lema de campanya, a tot això s’hi afegeix una descripció pròpia de l’entitat com a «transversal i plural per articular alternatives».

L’associació no només s’erra amb les expressions que utilitza, sinó que es descriuen com a plural aquells que varen convidar Santiago Abascal així com membres de la Fundación Francisco Franco al seu acte fundacional del 2014 al Teatre Victòria. Aquestes són les forces polítiques amb les quals SCC hi té un vincle. Resulta més aviat paradoxal que aquestes forces, suposadament tan democràtiques, no acceptin comissions d’investigació a la monarquia, no garanteixin el dret a l’habitatge, aprovin lleis mordasses o vulguin suprimir l’estat de les autonomies. Aquest espai polític doncs, a part de ser una amenaça als drets fonamentals de minories com les migrants, el col·lectiu LGTBI+ o les persones radicalitzades, menteix profundament quan afirma la voluntat d’articular alternatives.

La seva alternativa és no presentar-ne cap, perquè tot segueixi igual. Que tot es mantingui com ha estat sempre, perpetuar el sistema és el que realment vol Societat Civil Catalana. A més a més, el president de l’associació, Fernando Sánchez Costa, va afirmar que «Espanya és l’estat propi dels catalans».

Si resseguim la recent història política d’aquest territori, no serien pas falses les seves declaracions si entenguéssim Espanya com el Tribunal Constitucional i tot el conglomerat judicial. Ja que aquests han tingut més incidència política a Catalunya que la seva pròpia població. El seu projecte polític s’articula amb una permanent negació de la realitat política del territori català.

El vigent projecte polític per a fer front a l’independentisme ha quedat més que enterrat amb el seu immobilisme. No és que busquin alternatives, la seva alternativa és perpetuar fins a l’eternitat les institucions i la forma de fer política que tant els protegeixen. Cal determinació, política i, sobretot, molta més valentia si realment es vol aconseguir que l’independentista de carrer pugui identificar-se amb un projecte polític com el que plantegen. El fracàs de la seva proposta no només és de forma amb campanyes com Som molts sinó, principalment, de fons.

La voluntat de transformar les conviccions de tota una part de l’electorat, que curiosament té majoria absoluta a la cambra de representació política del territori, ha de dotar-se de raons més eficients que el conservadorisme actual de SCC.