El coipú, un altre «foraster» instal·lat a l'Alt Empordà
D'origen sud-americà, forma part de la llarga llista d'espècies invasores que han arribat al nostre territori, on estan força estesos
De nom científic Myocastor coypus, el coipú és l'únic representant viu de la família dels miocastòrids. Els castors, que viuen a l'Amèrica del Nord i també a Europa, pertanyen a una altra família, tot i la semblança física. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa. El seu nom, coipú, és d'origen maputxe, dels nadius sud-americans, que el capturaven com a aliment i per aprofitar la seva preuada pell.
Els conqueridors van anomenar el coipú "nutria" per semblança a l'animal que coneixien, i aquest nom va quedar associat al coipú a l'Argentina, on existia abans la figura del nutriero que es dedicava a la caça de coipús i venia les seves pells. I és que la pell de coipú està formada per dues classes de pèls: un més curt, tou i atapeït, i uns altres de més llargs i aspres, i era molt valorada.
En els darrers mesos,sembla que els coipús són més fàcils de veure a la comarca. És un animal gros, de fins a 60 centímetres, de pelatge marró i cua llarga i arrodonida que li confereix un aspecte d'una rata gegant. Tanmateix fa ja alguns anys que es va instal·lar a l'Alt Empordà.
Es desconeix ben bé com va arribar a Catalunya. Es pensa que es van escapar d'alguna granja pelletera de l'est d'Europa i ha colonitzat tot el continent, entrant a la comarca pel sud de França. Actualment, al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on s'ha adaptat perfectament, ja han començat els desequilibris propis de quan arriba i s'allotja una espècie nova, causant problemes que fins ara no existien.
Els coipús tenen el costum de fer caus en forma de túnels i excavar galeries que de vegades acaben connectant recs i desviant l'aigua. És fàcil reconèixer els seus senders entre la vegetació de ribera, on queden marcats. A la recerca d'arrels i tubercles, fan grans forats en els camps. Són bàsicament herbívors, però mengen també fruits silvestres i conreats, com pomes, naps, carrotes, etc., per la qual cosa tampoc no són ben vistos pels pagesos.
Es reprodueixen dins l'aigua
Els coipús es reprodueixen a dins de l'aigua, després d'una sèrie de curses, jocs i cridòries. La gestació en les femelles dura uns quatre mesos, i poden tenir entre dues i tres ventrades a l'any. Viuen uns vuit anys de mitjana i són molt socials: conviuen en parelles que s'integren en una colònia i estableixen relacions.
Són animals de capvespre i més aviat nocturns, però també el podem veure de dia. Fan certa gràcia menjant, perquè manipulen els aliments amb les mans, com els esquirols, i passa bona part del temps cuidant i impermeabilitzant el seu pelatge, com els hàmsters.
El trobem a la vora de cursos lents d'aigua: basses, recs o rius, sempre que estiguin envoltats de vegetació densa. A terra no és gaire àgil, però neda i busseja ràpidament ajudat per les llargues potes del darrere.
Ens podem acostar molt a un coipú, perquè són animals que no tenen massa por. Però poden ser bastant agressius si se senten amenaçats, ja que poden mossegar i no solen deixar anar la presa. I, com tots els rosegadors, els seus incisius són de creixement continu.
Actualment s'intenta controlar el creixement del nombre de coipús mitjançant trampes i posterior mort dels individus caçats, amb poc èxit. Potser valdria la pena estudiar els hàbits i costums dels coipús a la comarca i intentar fer un altre tipus de gestió poblacional, més amable i menys agressiu amb els individus de l'espècie.