El Partit Justícia i Desenvolupament (PJD) ha guanyat les eleccions del Marroc, segons els resultats provisionals que ha difós aquest dissabte el Ministeri d'Interior marroquí. La victòria converteix el PJD en el segon partit islamista moderat que dirigeix un govern nord-africà des de l'inici de la primavera àrab. Els resultats parcials de les eleccions de divendres indiquen que el PJD encapçalarà un govern de coalició associat amb el partit laic del primer ministre sortint i dues formacions més. Tot i que el Marroc no ha viscut una revolució com la d'altres zones de la regió i el rei Mohammad VI continua al poder, sí que ha introduït una sèrie de reformes limitades que han contingut la revolta.

Al Marroc, el PJD s'ha beneficiat del ressorgiment dels moviments islamistes a tota la regió. El partit, que es confessa lleial al monarca, s'ha compromès a impulsar unes finances islàmiques i a evitar imposar un estricte codi moral a la societat.

El ministre de l'Interior, Taib Cherkaoui, ha anunciat aquest dissabte els resultats parcials, i ha afirmat que el PJD serà la força majoritària al parlament. D'aquesta manera, escrutats els resultats, dels 288 escons del parlament compost per 395 membres el PJD tindria de moment 80 parlamentaris, segons Cherkaoui, cap del ministeri que ha convocat els comicisi.

De la seva banda, el partit Istiqlal, encapçalat pel primer ministre sortint Al Fassi, és el segon partit més vptat amb 45 escons. Segons l'agència Reuters, quan Cherkaoui ha estat preguntat per si el seu partit estava disposat a formar coalició amb el PJD, Al Fassi ha respost: "Sí, sí. La victòria del PJD és una victòria per a la democràcia".

El recompte parcial implica que el PJD, Istiqlal i dos partits més petits -que ja havien advertit abans de les eleccions que governarien en coalició si guanyaven- sumen un total de 170 escons, a un de la majoria. D'altra banda, els seus rivals, que agrupen a vuit partits liberals amb estretes vinculacions amb el palau reial, se situen en segon lloc amb 112 escons, segons el recompte parcial.

Exemple per a altres monarquies àrabs

Tunísia, el país on va néixer la primavera àrab, va sacsejar l'Orient Pròxim el mes passat quan un moviment islamista va guanyar les primeres eleccions democràtiques del país. En canvi, el Marroc no ha viscut una revolució com la d'altres zones de la regió i el seu mandatari, el rei Mohammad VI, continua al poder.

És per això que les eleccions legislatives del Marroc han estat seguides de prop per altres monarquies àrabs, que busquen com respondre a la primavera àrab sense cedir el seu poder. En aquest context, el Marroc pot servir de model per a una estratègia gradual de reformes, en comptes de les convulsions viscudes en països com Líbia o Síria.

Des que va succeir al seu pare Hassan II al tron el 1999, Mohamed VI ha esta ben vist per les millores dels drets humans, tot i que les reformes han perdut força en els últims anys. En un gest hàbil, Mohamed VI va revifar el procés de reformes quan les revolucions van esclatar al febrer amb l'esperança d'esclafar el moviment de protesta i evitar una revolta com les de Tunísia, Líbia, Egipte, Iemen o Síria. En aquest sentit, ha concedit més poders al govern, però ostenta encara l'última paraula en economia, seguretat i religió.

Una part de la població però, creu que les seves reformes no són suficients. Tant és així que milers de persones van protestar en diverses ciutats la setmana passada demanant el boicot de les eleccions.