El corsari corria les mars amb l'autorització del seu govern, per perjudicar les naus enemigues (enemigues del seu govern). Era una espècie de mercenari. El pirata, en canvi, ho feia per compte propi; com una mena d'autònom de les mars. El filibuster (de l'anglès freebooter) era un aventurer de les Antilles que es dedicava a saquejar les costes i les naus de la corona castellana
En la política, el filibuster és el qui practica l'obstruccionisme en el parlament, dificultant la sanció de projectes per mitjà de discursos inacabables. El pirata és el qui molt cruelment menysprea els drets dels altres. El corsari és una persona correguda i astuta que té males intencions d'enganyar un i altre
Als plens de l'Ajuntament de Girona, s'hi practica, segons l'alcalde, el filibusterisme polític. Jo encara diria més: s'hi donen el filibusterisme, la pirateria i el corsarisme. Fa temps que s'hi practiquen i, a més, de manera ben repartida entre els escons. És el que té la navegació en les difícils mars antillanes de la política. Perquè la política a casa nostra és això: un mar antillà, amb rom, cremats, corsaris, pirates, i fins i tot, una guarnició reial.
En el mar de les Antilles, que són els carrers de Girona, aviat hi ressonaran les havaneres de Fires i els canons pirotècnics del fi de Festa. Però el poble ral, el poble que des del carrer contempla el naufragi de tot plegat, no està tant pel pirateig com pel bandolerisme. Aquesta és la terra d'en Serrallonga, del timbaler del Bruc i del tambor Amsó, d'en Boquica i de la Pepa Maca, de la Busca i de la Biga, dels agullanes i dels sarrieres, dels cadells i dels nyerros, dels Millets i dels Pallarols, dels Bankias i de les Banques Catalanes... Aquí, s'estilen més els bandits, els malandrins, els gàngsters i els facinerosos.
Mentre les trifulgues dels llargs plenaris s'hagin encara d'acabar de matisar en sengles rodes de premsa posteriors; mentre tothom s'escarrassi més pel fum que tapi els altres que per la llum que aporten els seus; mentre sigui més important garantir un bon seient que gaudir d'una ètica responsable cap als ciutadans i ciutadanes, ses il·lustres autoritats -mal els pesi i se'n vulguin distanciar a estones- seran protagonistes de la lamentable astracanada de pirates, corsaris i filibusters, de bandits i malandrins, que és la política en aquest país.
No tots ni totes, certament; no tots ni totes, sortosament. Però aquest espectacle no l'aguantarem ni xops de rom!
