Els humans, i més concretament les espècies evolucionades a partir dels homínids occidentals, tenim la mania dels números. Anem per la vida comptant arbres, cases, cotxes, persones, anys... Sumem i restem dates com si la vida real fos fruit de les matemàtiques i no al revés. Celebrem aniversaris de tota mena, patim per índexs borsaris que només són xifres en una pantalla d'ordinador o, encara més subtil, pel color més o menys vermellós dels nostres números en un compte bancari.
Ens agraden sobretot els números rodons, tots els que acaben en zero. Esperem amb candeletes arribar als vint anys, als trenta, als quaranta... sempre de deu en deu. Ara, per una cosa d'aquelles de la vida, sembla ser que el nostre món gira al voltant del que és la mitjana nacional per excel·lència: els menús a deu euros. Aquesta mena d'ofertes gastronòmiques semblen moneda de curs legal, o com una mena d'índex Nikei casolà.
Tot el que val menys de deu euros és baratíssim i el que passa d'aquesta xifra màgica és excessivament car. Tant és així que a Girona s'han empescat una oferta per un dia, on tot se suposa que ha de valdre ni més ni ?menys que deu euros i n'han dit "Girona10". L'experiència, tot i que a alguns ens ha semblant un pèl inquietant, ha estat molt positiva i segurament es repetirà en un futur.
Però el temps passa, l'IVA tendeix a l'alça, l'IRPF també, els preus s'apujaran i els menús a deu euros passaran a onze o dotze. Aleshores aquest "Girona10" ja no tindrà sentit i, ja d'entrada descartades altres opcions com "Girona10+iva" o "Girona10,99", haurem de dir-ne "Girona11"? Cal anar amb compte perquè posar un número darrere del nom pot ser pa per avui i gana per demà.
