Un pastor amb les seves ovelles es mira amb recança l'estrella lluminosa que penja a l'entrada de l'oficina, construïda amb suro de la millor qualitat, i a la vegada consulta de reüll una llibreteta que sembla curulla de petits números vermells. La verge Maria i Sant Josep fa temps que viuen desnonats a la cova, però per sort ja no han de pagar hipoteca, el banquer s'ha fet càrrec de tot, amb l'aval -això sí- de l'àngel. El llenyataire aquest hivern ha rebut menys comandes i està negociant una ampliació de pòlissa, el caganer -amb pinta d'indignat- fa la seva feina a la porta de la petita sucursal i la dona dels ànecs ha alçat una curiosa pancarta on diu: "Pau a la terra i guerra al capital".

La del banquer és una figura menuda, però que ocupa la millor cantonada del pessebre. Llueix una minúscula corbata si representa un mascle o un curiós vestit-jaqueta si és femella. Sense el banquer, el pessebre faria fallida: el pagès no podria plantar al seu hortet les cols menudes com un pèsol i al fuster no li arribaria per il·luminar el seu petit taller. L'home que cada dia intenta pescar en el petit llac de vidre no cobraria la seva jubilació i les casetes de la muntanya haurien de posar-se a la venda en pública subhasta.

Tothom sap que aquest any ha estat difícil, fins i tot pel pobre banquer, que ha vist com s'ensorrava el mercat de Betlem. La molsa s'ha reduït en un 50% i la farina que emblanquinava els teulats de les casetes s'ha racionat al màxim, però en la llunyania ja arriben els Tres Reis d'Orient: Gaspar, Baltasar i Merkel, amb un crèdit ICO pel nen Jesuset, que podrà tornar en còmodes mensualitats -amb interès variable- en un parell de mil·lennis.