Ja sé que és una obvietat i que en aquests articles ho he dit a bastament, però no per repetir-ho és menys veritat: estem instal·lats en el presentisme i no veiem més enllà del que envolta el temps que vivim. Se'ns fa difícil pensar en horitzons més amplis dels que permeten les estretes pàgines de la nostra agenda i, en alguns casos, més enllà de la fulla diària del calendari del pagès. El present ens aclapara i arribem a pensar que la resta només és fum. Des de la meva humil talaia, i simplement sumant i restant passats i algun futur, arribes a conclusions simples, però segures. Per exemple: si sumem tot el que han aportat a la cultura gironina i al país sencer personatges com Modest Prats i Narcís Comadira i els projectem cap al futur, el resultat serà X multiplicat per 10. O sigui, en un futur no molt llunyà, aquest dos noms seran un referent importantíssim a l'hora de parlar de la nostra època.
Tot això ho dic perquè aquests dies de Fires s'ha homenatjat els dos que acabo de citar. En ambdós casos han estat actes relativament multitudinaris, vull dir en la quantitat relativa en què es poden omplir aquestes reunions que es convoquen des del món de la cultura. Si tenim en compte que el primer d'aquests, la presentació del llibre Homilies de Medinyà, fou gairebé una manifestació clandestina, convocada no se sap com, la cosa ja té mèrit.
El segon, l'homenatge a Comadira al Teatre Municipal, va ser organitzat per la ment brillant del director de Temporada Alta, en el qual van participar la flor i la nata de la colla teatral barcelonina. Els dos tenen moltes coses en comú entre ells, però sobretot els gironins hem de tenir en compte el que signifiquen i el que significaran. Des d'aquesta perspectiva només em cal afegir que aquests homenatges -per una vegada fets en vida!- potser haguessin merescut una mica més d'interès per part de la societat gironina.
