Sempre que pensem en una ciutat se'ns apareix com si fos una làmina inalterable, una fotografia fixada en el temps, en l'espai i en l'imaginari col·lectiu. Però les ciutats no són això, són elements vius que creixen, que es desenvolupen o que es degraden, però que ofereixen contínuament tantes cares per a ser contemplades com persones hi viuen. Fins i tot Girona, més enllà de la seva façana pètria, ens brinda tots aquests perfils.

Quan s'acosten temps d'eleccions es fan avinents les maneres diverses d'entendre la ciutat i d'encarar els problemes que afecten la comunitat en el seu conjunt. Des de fa més de trenta anys, els governs d'esquerres que han governat Girona, amb l'empenta de l'alcalde Nadal i de la seva successora, han anat dibuixant un projecte urbà i social que, amb les seves virtuds i les seves mancances, l'ha portat a consolidar una posició d'inqüestionable lideratge regional i a mostrar una imatge de ciutat envejable en molts aspectes.

De cares a les eleccions de maig, tot i que els noms ja ens sonen d'una manera o l'altra als gironins, el panorama que es presenta és nou. Convergència i Unió finalment ha pogut consolidar una proposta d'alternança i els socialistes han trobat també la manera de poder oferir a la societat gironina un projecte creïble de renovació. En Carles Puigdemont i la Pia Bosch lideren aquestes dues opcions que volen encarar el futur de la ciutat, des d'una posició de centre dreta l'un i de centre esquerra l'altra, irreconciliables en alguns aspectes i complementàries en altres.

La resta de formacions polítiques, que també previsiblement entraran en el govern de la ciutat, seran decisives probablement per decantar la situació cap a un costat o l'altre. Cap a una vessant més social i mediambiental en el cas de Joan Olóriz o en altres aspectes encara per descobrir en el de Blanca Palmada. Deixo fora de les meves opcions el PP perquè no em vull ni imaginar quin paper faria en el govern municipal una formació política ultradretana, xenòfoba i anticatalana.

Ara toca i tocarà parlar de Girona, però també de la seva àrea d'influència, perquè ara mes que mai, hem d'encarar el projecte de futur juntament amb els pobles veïns, si no volem veure com Girona queda col·lapsada entre uns murs, que ja no són els de les seves muralles sinó els dels seu exhaust terme municipal. Girona, Salt, Sarrià, Fornells, Vilablareix, Quart, Sant Gregori i Sant Julià de Ramis, s'hauran de plantejar com un tot i aquest és un dels grans reptes d'aquest nou mandat municipal.