Ja fa dies que han arribat les orenetes, els camps han florit i els anticiclons comencen a passejar-se impunement sobre els suaus turons de l'Empordà. Al mercat ja es poden començar a comprar cireres a bon preu, la gent es passeja pels carrers més lleugera de roba, algú ja pensa en anar a la platja i les putes han tornat al seu lloc a peu de carretera, deixant d'aquesta manera al complet un paisatge en el qual ja han esdevingut una peça clau, perquè tothom sap que el nostre país, entre altres coses, és un país de putes.

Espanya, Catalunya i més concretament les Comarques Gironines, ja fa temps que tenim reconeguda aquesta etiqueta, de la mateixa manera que fa més temps encara que la Costa Brava té reconeguda l'etiqueta de paradís del turisme de borratxera, una etiqueta que a alguns ja els va bé perquè en el fons és la base del seu negoci i fins i tot d'un concepte dionisíac molt arrelat en la cultura mediterrània, però com tot s'ha de saber modular perquè sinó després passa el que passa.

En el cas de les putes, no cal utilitzar eufemismes més cultes, el problema rau en una indefinició legal, molt pròpia també del nostre país, en què per tenir contents a uns i altres, no s'acaba de prohibir ni de legalitzar el tema. Al nostre país la puteria s'exerceix en una mena de llimbs legal, en el qual campen tota mena d'individus sense escrúpols i contra el qual no hi poden lluitar les autoritats competents, en aquest cas les municipals, i al final acaben tolerant-ho i, fins i tot en alguns casos, fomentant-ho, perquè en aquests temps de crisi qualsevol ingrés en les eixutes arques dels ajuntaments és benvinguda com aigua del cel en temps de sequera.

Ja fa molt de temps que en la Declaració dels Drets Humans es va condemnar l'explotació sexual de la dona, que no es pot acceptar ni en el cas que pugui ser fruit d'una renúncia voluntària. Però arribats a aquests extrems i davant de la paràlisi mental en què ens trobem, potser ens hauríem de començar a plantejar entre tots de regular definitivament el tema de les meuques, encara que no ens agradi, perquè ara mateix aquesta regulació sembla l'única sortida real a un problema que ja fa massa temps que dura.