Els canvis que es produeixen en el mercat del consum i en els costums de les persones posen de manifest, una vegada més, la realitat de l'efecte papallona o de la teoria del caos. Un nou canvi en l'ordre econòmic a nivell puntual com va ser la crisi financera dels EUA i les conseqüències en el nostre sistema econòmic, bancs i caixes, l'encariment del preu del cru, la puja dels preus d'aliments bàsics, i un llarg etcètera, comporta la crisi de sectors fins ara molt productius i beneficiosos per a les empreses i per als seus accionistes. La construcció, les immobiliàries, el turisme, les concessionàries d'automòbils, els supermercats i les cadenes de moda s'han vist superats per la temuda recessió econòmica. L'encariment dels molts productes i l'excessiu endeutament de les famílies estan escrivint el guió d'un problema que ens era anunciat: la reducció del consum. Més enllà ens espera el creixement del consum en països com l'Índia i la Xina.

ELS INDICADORS els tenim a la vista. Ens anuncien un increment racional i raonable de la tarifa elèctrica per compensar les pèrdues acumulades. Seria un plantejament comprensible si Endesa no hagués guanyat en el primer trimestre d'aquest any 662 milions d'euros. La patronal de la construcció demana que el preu de l'habitatge protegit, taxat per sobre dels tres-cents mil euros, es pugui apujar per evitar més crisi en el sector. L'empresariat, després de l'esbojarrada pujada de preus d'aquest quinquenni -llei de l'oferta i la demanda-, vol que l'estat-mare els compensi de la crisi de vendes que pateixen. Facin balanç dels espectaculars guanys que han tingut immobiliàries i constructores en els darrers cinc anys. L'empresa concessionària Aigües de Girona, Salt i Sarrià creu que l'estalvi a les llars perjudica les seves butxaques. Per això demana augment de tarifes penalitzant d'aquesta manera l'estalvi dels usuaris. Magnífic.

Com que ara plou la cultura de l'aigua ha quedat en paper mullat, el preu dels carburants està que crema, l'habitatge augmenta de preu i disminueix de superfície, els aliments bàsics com la farina, el pa i l'arròs es descontrolen de preu, les elèctriques ens deixaran ben enrampats i amb l'aigua podríem arribar al nivell de l'estafa. L'OCU ho sap i alguna cosa farà m'imagino.

Les societats empresarials han d'assolir l'objectiu d'incrementar els beneficis. Els ciutadans poden reclamar que també els pugin els salaris en la mateixa proporció per així poder mantenir el consum desenfrenat i alegre de la darrera dècada com són viatges, restaurants, mòbils de darrera generació i roba de marca ?. Et fan creure que si no tens la darrera novetat, no vesteixes de marca, no gaudeixes de caseta amb piscina i no vas de vacances a les Seychelles ets un desgraciat. La paradoxa és que mentre aquestes alegries les mantenen uns pocs i que l'enlentiment de l'economia afecta a les famílies amb més problemes, a les que tenen risc d'exclusió social, a les que estan a l'atur, a les que per diverses raons els ha canviat la situació familiar, comprovem que les polítiques socials, educatives i les que defensen els drets i deures dels ciutadans com la justícia estan mancades de realisme. Incito a la reconversió de les economies familiars eliminant les despeses impulsades per la publicitat, reduint la despesa energètica, les trucades de mòbil i el consum d'aigua entre d'altres. Només així podrem aguantar la crisi que ens ve a sobre i de la qual sols n'hem vist el nas. El govern ha de fer la resta.