L'àrbitra gironina aspirant a tot

Avançar a passos de gegant. I en qüestió d'un parell d'anys, passar de xiular a Tercera Catalana a plantar-se a l'elit del futbol femení. Ágata González no té aturador. L'àrbitra d'Hostalric va examinar-se la setmana passada a les proves d'ascens a Primera Iberdrola, la màxima divisió femenina a Espanya, i, a principis del mes vinent, sabrà els resultats per encarar una nova temporada que, sigui com sigui, serà profitosa. «Em van anar bastant bé, però fins al 4 d'agost no sabrem res. Hem d'esperar a la classificació, que és d'àmbit estatal i no ens han dit quantes noies entraran», explica González, que és l'única catalana que hi aspira.

Ser cridada pel Comitè d'Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol per optar a l'ascens a Primera Iberdrola va ser «sorprenent». Segons la col·legiada, de 23 anys, «porto bastant poc temps arbitrant. He pujat ràpid de categoria, però respecte a les altres noies crec que porto poc temps. Afronto aquesta oportunitat amb il·lusió i conscient que si no ho aconsegueixo aquest any, m'esforçaré amb més preparació per al següent». En un principi, González «anava com a suplent per si l'àrbitra principal, que era la candidata real, es lesionava», tot i que de seguida «em van dir, a última hora, que també era candidata com l'altra noia». «He tingut menys temps que la resta, pràcticament tres setmanes quan havien de ser uns dos mesos. Vaig haver de preparar-me molt de pressa», comenta. A més a més, va topar amb el coronavirus: «Per sort l'Ajuntament d'Hostalric m'ha cedit les claus del camp i he pogut entrenar alguns dies sobre la gespa. Cadascuna s'ha hagut de buscar la vida com ha pogut. No em fa por no passar-les perquè sé que un altre any em puc preparar millor».

Les proves físiques i tècniques van tenir lloc el dimecres i dissabte de la setmana passada: «L'altra noia no va passar les proves físiques i vaig quedar-me jo sola de Catalunya a les tècniques». Tot un mèrit tenint en compte el poc temps que va tenir per preparar-les i encara més sabent que assoleix cada fita a velocitat de creuer. «Vaig començar a arbitrar fins a Juvenil a la província de Girona, de seguida el meu delegat va veure potencial en mi i el primer any ja em va pujar de categoria a Tercera Catalana. Aquesta temporada, he sigut l'única gironina que a meitat de temporada va ascendir a Segona. Normalment s'ascendeix a final de temporada, però si fas molt bé els temps i treus bones notespots pujar més ràpidament».

A banda de l'arbitratge, González és jugadora des dels 16 anys, passant per equips com l'Hostalric o el Palautordera a Preferent, i ho compagina amb els estudis d'Enginyeria Química a la Universitat de Barcelona -s'ha graduat aquest any i té la intenció se cursar un màster. «Vaig introduir-me en el món de l'arbitratge de manera molt espontània. Em prenc l'evolució com una cosa natural i en cap moment se'm poden pujar els fums. D'una categoria a l'altra, hi ha un salt important i les decisions o resolucions que s'han de prendre encara ho són més. Cada cop hi ha més gent que mira els partits i has de ser conscient del que fas, estudiant més i preparant-te físicament. Has d'estar súper pendent de cada jugada», assegura.

A còpia d'esforç i dedicació, González s'ha anat aplanant un camí que no ha estat gens fàcil: «És complicat treure temps per a tot, però si t'agrada l'arbitratge ja tens la motivació. Que vegin el teu potencial i confiïn en tu encara motiva més». Si finalment aconsegueix l'ascens, no serà el primer cop que l'àrbitra gironina xiula un partit femení: «He arbitrat fins a la Segona Divisió femenina, la Retro Iberdrola, una categoria molt maca amb ambient. Potser no corres tant, però juguen molt la pilota i has d'estar molt pendent. Juguen més al toc i no tant físic». Tot i tractar-se de la màxima divisió femenina, «si pugés a Iberdrola, hauria de seguir amb els meus estudis perquè no està prou professionalitzat. No tens un sou fix com tindria un àrbitre de la primera masculina».