Si les parets de l’Escola Santiago Ratés de Vilajuïga poguessin parlar, ben segur que quedaríem sorpresos. Quina quantitat d’anècdotes ens podrien explicar. Cinquanta anys d’història deixen records de tota mena, testimonis muts d’una societat canviant, d’un incessant pas del temps.
Molt ha plogut des d’aquell 1972, quan es va celebrar la inauguració oficial de l’escola. I encara més ha plogut des de la primera llavor del que ha acabat sent el punt d’unió de tot un poble. Era l’any 1968 quan se cedia una part del solar de la Sociedad Civil de Aguas Minerales de Vilajuïga, Martí Badosa y Compañía per construir el nou col·legi. «Jo en aquell moment encara no havia arribat al poble, perquè hi vaig venir un any més tard, el 1969, però va ser aleshores quan l’Ajuntament va aprofitar que Aguas Minerales oferia un solar amb la condició que fos per l’edificació d’un col·legi públic», recorda Josep Alsina, el primer director de l’Escola Santiago Ratés. I aquell mateix any, l’Ajuntament ja va encarregar la redacció del projecte de construcció del centre.
Un any més tard, el 1969, començava la construcció del col·legi, que va tenir un cost total de 3.722.740,49 pessetes. «En aquell moment encara fèiem classe a les antigues escoles, que és l’actual Casa de la Vila», explica Alsina. També va ser en aquell moment que es va decidir posar al centre el nom de Santiago Ratés, un dels propietaris de la Sociedad Civil.
I el 1970, tot i que el nou centre no estava del tot construït, ja entren els primers grups d’alumnes, mentre que la resta encara fa classes a les antigues escoles. A finals d’aquell mateix any, acaben les obres de construcció del nou edifici, tot i que no és fins al setembre de 1971 que tots els grups d’escolars fan les classes al nou centre. «Recordo molt aquell moment. No hi havia calefacció, les obres no estaven del tot acabades, però va fer molta il·lusió estrenar-lo. Era una satisfacció estrenar aquest col·legi», rememora Alsina, que també detalla que «els primers temps érem els alumnes del municipi i quatre professors. Més tard, però, va arribar la concentració escolar, i vingueren nens i nenes de set municipis més: Vilamaniscle, Rabós d’Empordà, Pedret i Marzà, Pau, Garriguella, Espolla i Sant Climent Sescebes». És llavors quan el centre passa a ser la Escuela Comarcal, títol que encara es pot observar a la façana.
Una inauguració d’alçada
Tot i que el centre funcionava des de 1970, no va ser fins a l’any 1972 que es va inaugurar oficialment la nova escola municipal, i certament aquell dia fou ben sonat. Va ser el 21 de gener de 1972, i va comptar amb la presència de diverses autoritats. «Va ser un dia molt emotiu. Com que es feien poques inauguracions al municipi, es va bolcar tot el poble, i hi havia molta gent. Es van fer discursos, vam sortir els quatre mestres, hi van assistir el governador Civil, el president de la Diputació de Girona, l’alcalde de Vilajuïga i altres autoritats del moment. Va ser una cosa molt entranyable i al gust de tothom. Va anar molt bé», detalla, amb gran emoció, Josep Alsina.
Cinc dècades escrivint història
Amb l’escola acabada i inaugurada, només quedava quelcom per fer: escriure la història d’aquest llibre en blanc. I dit i fet: el pas dels anys, com si es tractés d’una fina ploma, ha anat redactant una incessant història plena de tots colors, passant del blanc i negre, a les mil i una tonalitats.
En aquest sentit, i com a reflex del moment que es vivia, l’any 1977 l’escola passa a mans de la Conselleria d’Ensenyament i Cultura de la recentment recuperada Generalitat de Catalunya. També en aquella època neix l’Associació de Pares d’Alumnes, l’APA, més tard rebatejada com a Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA). «Ha estat molt important per a l’escola. Ells sempre han vetllat pel bon funcionament del centre, i han apostat per fer sortides, adquirir material digital... Darrerament, han dut a terme el projecte de remodelació del pati», detalla Roser Ripoll, regidora d’Educació de Vilajuïga. Així mateix, cal remarcar que gràcies a l’APA i la direcció del centre, l’any 1984 es va aconseguir ampliar l’edifici tot construint un annex. A la vegada, l’Associació també va comprar llibres per a professors o organitzar festes de finals de curs, entre moltes altres iniciatives.
I l’avanç del temps també ha estat el causant dels canvis de l’educació, i l’Escola Santiago Ratés n’ha estat testimoni. Ja als anys noranta arriben novetats considerables quan després de l’aprovació d’una nova llei educativa la franja d’edat dels alumnes que assisteixen a les classes, canvia. Passa de ser dels 4 als 14 anys, als 3 als 12 anys, i dividint-ho en dues etapes: Educació Infantil i Educació Primària. Així mateix, «la concentració escolar va acabar. La raó política és que l’Estat no va poder mantenir la despesa de tants menjadors i transports», diu Alsina. Amb tots aquests canvis, aquell mateix any l’escola passa a ser un col·legi públic, i passa a disposar de dotze mestres, un logopeda, i altres serveis essencials.
Aquest esperit de canvi, de progrés, s’ha mantingut fins al dia d’avui, quan l’escola vetlla encara per oferir els millors serveis. «Fa dotze anys que soc a l’escola i, en tot aquest temps, hem aconseguit transformar el centre, i fer-lo més competencial. L’hem equipat totalment de recursos digitals», detalla l’actual directora de l’Escola Santiago Ratés, Lluïsa Serra, que fa dotze anys que és al centre, tres com a professora, dos com a cap d’estudis i set com a directora.
L’Escola, al cor dels vilajuïguencs
«L’escola és el punt d’articulació, no només de la vida social del poble, sinó també del sentiment de pertinença. Al llarg dels anys, ha tingut una influència social, i el que no sabem és com seria el poble sense el centre». Així de clar i contundent es mostra l’alcalde de Vilajuïga, Xavier Llorente, en descriure què és el col·legi Santiago Ratés per al municipi.
I és que el centre escolar ha estat un eix vertebrador, un motor de funcionament, un punt de trobada i unió que al llarg dels anys ha unit generacions. Prova d’això són projectes com l’hort escolar, proposta iniciada el 2010. «Hi havia avis que venien al tros, i va ser un moment de col·laboració amb les famílies i la gent gran del poble», detalla la directora del centre.
El cert és que aquesta unió ve d’antic. «Sobretot els anys d’escola comarcal, eren temps molt vius. Es van fer moltes activitats per a nens i famílies de tots els pobles. Eren anys que els alumnes d’aquella època els recorden molt», remarca la regidora Roser Ripoll.
Actualment, la relació entre el poble segueix ben viva, la qual cosa indica que tant Vilajuïga com el centre educatiu tenen un bon estat de salut, i tenen corda per estona.
I és que l’Escola Santiago Ratés ha estat i és clau per al municipi. És vida, és alegria. Un espai evocador que ha contemplat sigil·losament el gir de les agulles del rellotge. Ha vist nens jugant a xarranca, jugant amb baldufes, cotxes i nines, i amb tauletes i mòbils. Però, tot i això, l’esperit sempre ha estat el mateix. Un esperit familiar, proper. «Prova d’això és que a l’escola hi ha pares que són exalumnes, i que ara porten els seus fills», diu l’actual directora, Lluïsa Serra. Afegeix: «Un poble sense escola perd molta vida. L’escola és l’ànima del poble. És el cor que batega».
