Empordà

Empordà

Vilajuïga
ENTREVISTA Primer director de l'escola Santiago Ratés de Vilajuïga

«Era molt forta la convergència de l’Escola amb el municipi»

«Fèiem moltes activitats: el Carnaval, desfilades de majorets i tambors, ballades de danses populars, etc.»

Alsina és autor d’un llibre sobre l’ensenyament a Vilajuïga Josep López Navarro

Josep Alsina va néixer a Bescanó l’any 1942, i va tenir l’honor de ser el primer director de l’Escola Santiago Ratés de Vilajuïga. De forma intermitent ho ha estat fins a l’any 2002, quan es va jubilar.

Vostè és de Bescanó, però el 1969 arriba a Vilajuïga.

Sí. Jo soc de Bescanó, i la meva dona d’Anglès. Ens vam conèixer quan fèiem magisteri. Després, jo estava fent de professor als Fossos, a La Salle Figueres, i ella a l’Escola de Capmany. Abans feien un concurs per ajuntar en un sol municipi els mestres que eren matrimoni, i va sortir la possibilitat d’anar a Vilajuïga. Vam aprofitar per demanar-ho, i ens vam poder ajuntar tots dos. La condició era que havíem d’estar com a mínim set anys, i en vam estar trenta...

I els primers anys va fer de professor. Com acaba sent el director?

Primer vaig ser destinat per fer de professor, sí. I la veritat és que mai vaig demanar ser director de Vilajuïga. Però recordo que un dia que estava dinant al pis del mestre, que era on vivíem, em va arribar una carta en la qual em nomenaven director. I la veritat és que em va agradar, i ho vaig fer amb molt de gust, la veritat, tots els anys. He de dir que en aquest càrrec no he estat tot aquest temps. He estat el 50% dels anys. Però sí que em vaig jubilar com a director.

Certament, durant tot aquest temps, tant a vostè com a la seva esposa, els han apreciat molt a Vilajuïga.

Sí, i és una gran satisfacció. Mai hi ha hagut cap discussió ni amb cap pare, ni amb ningú. Tot va anar sobre rodes. I la prova que el poble ens apreciava és que ens vam fer una casa i encara vivim allà.

I la relació entre professors també era molt bona?

I tant! Els professors, cada estiu fèiem un viatge per Europa. I una vegada al mes, anàvem a un restaurant a dinar junts. Era una gran amistat.

Ben segur, tants anys li han deixat com a regal mil i un records.

Sí, i la veritat és que gairebé tots bons.

En té algun d’especial?

N’hi ha molts, però hi ha un que recordo especialment. Fa uns quants anys, Ràdio Figueres va fer un concurs radiofònic en el qual vam participar setze col·legis de la comarca, tant públics com privats. I en aquest certamen, en el qual es feien dues preguntes de cada assignatura, una d’un tema monogràfic i una d’un tema artístic, vam tenir la sort que vam sortir campions. Això va donar volada a l’Escola, i va ser un honor per a tothom.

I aquesta victòria va ser tot un reclam per l’escola.

Sí. A causa d’això vam tenir «fama», i un 80% dels alumnes de l’escola de Palau-saverdera van contractar un autobús, que van pagar els pares, i van quedar només vuit o deu alumnes al poble.

Així mateix, la relació del centre escolar i Vilajuïga sempre ha estat molt forta. Com la recorda?

Realment, era molt forta la convergència de l’escola amb el poble, i fins i tot amb els municipis propers, d’on provenien altres alumnes. La prova és que quan venia el Carnaval, celebràvem una gran festa i venia gent de tots els pobles. I oferíem 220 quilos de bunyols i begudes. Fèiem un sarau!

Hi havia un esperit familiar.

Totalment. En aquest sentit, recordo també que durant molts anys vam representar els Pastorets, i anàvem a totes les poblacions que formaven part de l’escola a fer-los. A més, fèiem desfilades de majorets i tambors, danses populars... Hi havia un esperit molt familiar que, en part, encara es conserva.

Compartir l'article

stats