‘Taxa single’, o quan la vida és molt més cara per a la gent soltera

“El sistema està fet per a parelles”. Hugo, enginyer informàtic de 32 anys, resumeix a la seva manera el que és un fet: la vida és més cara per a aquelles persones que estan solteres. Especialment en algunes ciutats.

El no tenir parella a Espanya porta temps sent sinònim de pagar més, sobretot per l'habitatge. I això quan any rere any el nombre de llars unipersonals no para de créixer. Ja hi ha més de 5.204.000, segons l'última Enquesta de Població Activa de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És a dir, en més d'una de cada quatre habitatges viu una persona sola. El propi Institut preveu que per a 2035 siguin 5.712.291, la qual cosa suposaria el 28,9 per cent del total.

Però en ciutats com a Madrid, el preu mitjà per metre quadrat és de 15 euros, segons l'informe d'Idealista de març de 2022. Suposa un 2,8 per cent més que el trimestre anterior, amb una variació anual del 2,6 per cent. Això es tradueix en el fet que un pis d'una habitació de 40 metres costa de mitjana uns 600 euros; 750 si és de 50 metres.

En el districte Centre, el preu mitjà ascendeix a 18,5 euros el metre quadrat; 17,3 en Chamberí; o 15,4 a Tetuan. Solament en Villaverde (10,8) i Vicálvaro (10,5) estan per sota de 11. A Barcelona, la mitjana està en 16,1 euros. 

A Madrid, Hugo pagava 800 euros pel seu pis en el barri de Lavapiés. Li sumava uns 150 euros de llum (tenia calefacció elèctrica), altres 50 d'internet i 190 de pàrquing. Així que acaba de deixar Madrid per a tornar-se a casa dels seus pares a Saragossa. Creu que és l'única manera d'estalviar i accedir així a una hipoteca. “Amb el meu treball o estic a casa o viatjant, així que per a què estaré pagant més de mil euros per viure a Madrid”, explica.

Compartir pis als trenta i punts

“És clar -prossegueix- que les ajudes han de ser per als menys afavorits, però el sistema només t'empeny a un model de família perquè les persones que viuen soles són les que més paguen”. Assegura que seria tot més fàcil amb una parella o vivint amb algun company de pis. “Però amb 33 no estic disposat a fer-ho”, assegura.

Virgínia, de 32, treballa en el departament de Desenvolupament de Negoci en un important despatx d'advocats. Ella sí que comparteix pis perquè, si no, “seria un suïcidi”. “Encara que econòmicament me'l puc permetre, viuria ofegadissima i no tindria aquesta quantitat de diners disponibles que ara destí a l'estalvi o a l'oci. Seria tot per al lloguer. Prefereixo portar una vida més còmoda en el social”, assenyala. 

Viu amb dos companys. I això ajuda quan arriben les revisions del preu del lloguer, “sempre a l'alça i mai a la baixa”. La inestabilitat laboral és un altre dels motius pels quals no acaba de fer el pas per a independitzar-se.

L'últim ‘Informe Joventut a Espanya 2020’ mostrava que si en 2010 un 53,3 per cent de joves entre 18 i 34 anys vivia encara amb els seus pares, en 2019 es trobava en aquesta situació el 64,5 per cent. Les claus per a emancipar-se que van trobar van ser el desig de fer-lo i els mitjans econòmics i l'estabilitat. “En l'Enquesta INJUVE 2019, un 75% de les persones entrevistades assenyalen que no s'han emancipat per raons relacionades amb la falta d'estabilitat en els ingressos”, assenyala el document.

Vida més cara en general

Però aquesta diferència econòmica no sols es tradueix en el lloguer. El preu entre una habitació doble i una individual (encara que sigui la mateixa) difereix molt poc als hotels, per molt que la primera l'usin dues i en la segona una. També hi ha bastants ofertes de 2x1 en viatges, plats de “mínim dues persones”, i més dificultats per a obtenir una hipoteca amb un sol titular. I després cal pagar els mobles.

“La vida en parella és òbviament moltíssim més barata, perquè estalvies en lloguer, en llum i en gas. També en despeses de menjar. Molts productes estan posats perquè el format estalvio sigui el familiar. Et surt més barat com més quantitat compris, però si vius sola tot se't fa malbé”, raona María Rosa, de 31 anys.

Ella és guionista. Paga 650 pel seu pis i és l'única dels seus quatre germans soltera, cosa que significa que per Nadal compra regals per dos per a cadascun. “Ho fas amb totes les ganes del món, però sempre surts perdent. Toques a més perquè la parella fa un regal conjunt. I el mateix amb els aniversaris”, afirma.

L'Oficina Nacional d'Estadística del Regne Unit va confirmar aquesta dada en el 2019. Una anàlisi va revelar que aquelles persones que viuen soles gasten una mitjana del 92 per cent del seu ingrés disponible, en comparació amb les llars de dos adults, que gastaven el 83 per cent.

Un altre informe de Nielsen, agència especialitzada en estudis de consum i publicat aquest mateix any, assenyalava que les llars d'un sol membre gastaven més en alimentació i oci que els de dos membres o tres. La seva experta Ángeles Zabaleta explicava llavors que aquesta despesa entre els 'singles' podia augmentar fins a un 25 per cent.

Alguns beneficis fiscals

A nivell fiscal també surt més econòmic el matrimoni. En línies molt generals, el despatx d'advocats Cremades & Calvo-Sotelo explica que tenen la possibilitat d'accedir a la reducció per declaració conjunta en l'IRPF. També “reben un millor tracte fiscal en determinats impostos, com el de Successions i Donacions, en ser integrants del grup II, amb una pressió fiscal més lleu que familiars de parentiu més llunyà o persones sense afinitat”.

Aquestes diferències fiscals s'estenen quan hi ha fills i toca fer la declaració de la renda. En declaracions conjuntes d'unitats familiars integrades per cònjuges no separats amb fills menors que convisquin amb ells, així com majors incapacitats, la base imposable es redueix en 3.400 euros anuals. En canvi, en famílies monoparentals en aquesta situació, la reducció és de 2.150 euros.

Ho explica Carmen Flores, portaveu de Federació d'Associacions de Mares Solteres, a les quals els agradaria que hi hagués una casella de ‘família monoparental’ en la declaració. “Des de 2008, les famílies monoparentals formades per persones vídues amb dos fills o més són considerades com a nombroses; les separades o solteres no. Hi ha una discriminació per estat civil”, afirma.

Discriminació per a famílies monoparentals

Assegura que aquesta discriminació s'estén a moltes altres lleis. Posa d'exemple que, a l'hora d'optar a un col·legi públic o concertat, es té en compte la unitat de convivència. Això perjudica les mares que viuen amb altres persones perquè no poden sufragar les despeses soles, encara que siguin les més vulnerables.

“És una cosa que també ocorre amb l'Ingrés Mínim Vital. No poden accedir a aquestes ajudes perquè estan en la mateixa llar amb més gent. La nova Llei d'Habitatge tampoc contempla a les famílies monoparentals”, relata.

Desigualtats que, com en altres casos, també s'estenen a l'habitatge. “Per a llogar, una persona sola amb criatures es considera que té un maig risc d'impagament perquè el treball és inestable i, en el cas de les dones, solen ser més precaris i pitjor pagat. El risc no té per què ser real, però les immobiliàries i els amos sí que pensen que a l'ésser una persona sola amb un nen, si es queda en atur no paga”, afirma. A l'hora de demanar hipoteca els ocorre el mateix.

“Vivim en un sistema que concep la família tradicional i punt. La resta de models, que és el que demanem que regulin, no estan contemplades ni en el sistema tributari ni en el de protecció”, denúncia Flores.

Esperen que s'aprovi una Llei de Famílies amb un capítol en el qual parli de famílies monoparentals en els termes que elles reivindiquen des de l'any 1994, quan es va crear la federació. És a dir, amb mesures de conciliació, de suport a l'ocupació, d'habitatge o de totes aquelles que els faciliti una mica una vida que, sense parella i amb petits, ja és a nivell econòmic bastant difícil.